El somni dels Reis (Saltiri, Oxford, entorn 1220)
Ja tenim aquí el 2017 així que el primer de tot, benvolguts lectors, és desitjar-vos un bon i molt musical any.
Aquesta és la tercera i darrera entrada nadalenca de la temporada (la setmana vinent tornarem a la normalitat amb una convidada) i com la setmana passada la dedicarem als Reis de l'Orient, que ara ja són a punt d'arribar. A l'entrada anterior celebràvem el dia de Reis a la manera alemanya; un amic em deia fa no gaire que aquest dia els nens alemanys encara van de casa en casa disfressats i cantant cançons. Aquesta setmana el celebrarem a l'estil local, aturant-nos en aquell moment en què els pares intenten que els nens s'adormin perquè, com tothom sap, si els Reis els troben desperts passen de llarg (vosaltres també us tapàveu el cap amb els llençols si us despertàveu i sentíeu passes i soroll?).
Si la setmana passada hi havia cent anys de distància entre poema i cançó, avui tenim una cançó composta segurament quan la tinta del poema encara no s'havia assecat; si hem de fer cas d'Apel·les Mestres, Enric Granados era un corcó que sempre estava remenant els seus poemes per convertir-los en música. Mestres i Granados eren molt amics, vivien prou a prop perquè el piano d'un tragués de polleguera l'altre quan intentava concentrar-se per escriure i la confiança feia que Granados envaís sovint l'estudi del poeta cercant matèria primera. Es conserven sis cançons seves escrites amb versos de Mestres, però se sap del cert que n'hi va haver més; segurament eren cançons fetes per alguna reunió d'amics que ningú va tenir la precaució de conservar. O potser apareixerà un manuscrit algun dia, qui sap.
D'aquestes sis cançons que coneixem, tres es refereixen a la diada de Reis: Canço de gener I i II, totes dues a partir del mateix poema, i la que m'agradaria que escoltéssiu avui, Cançoneta. És una cançó de bressol, petitona i bonica com devia ser-ho la nena a qui Mestres va dedicar els versos; les criatures que ens estimem sempre són boniques. L'escoltarem amb Carol García i Rubén Fernández Aguirre, és la versió inclosa a la integral de les cançons de Granados publicada només fa uns dies per IBS Classical.
Feu bondat, aneu a dormir d'hora demà perquè els Reis no passin de llarg!
Aquesta és la tercera i darrera entrada nadalenca de la temporada (la setmana vinent tornarem a la normalitat amb una convidada) i com la setmana passada la dedicarem als Reis de l'Orient, que ara ja són a punt d'arribar. A l'entrada anterior celebràvem el dia de Reis a la manera alemanya; un amic em deia fa no gaire que aquest dia els nens alemanys encara van de casa en casa disfressats i cantant cançons. Aquesta setmana el celebrarem a l'estil local, aturant-nos en aquell moment en què els pares intenten que els nens s'adormin perquè, com tothom sap, si els Reis els troben desperts passen de llarg (vosaltres també us tapàveu el cap amb els llençols si us despertàveu i sentíeu passes i soroll?).
Si la setmana passada hi havia cent anys de distància entre poema i cançó, avui tenim una cançó composta segurament quan la tinta del poema encara no s'havia assecat; si hem de fer cas d'Apel·les Mestres, Enric Granados era un corcó que sempre estava remenant els seus poemes per convertir-los en música. Mestres i Granados eren molt amics, vivien prou a prop perquè el piano d'un tragués de polleguera l'altre quan intentava concentrar-se per escriure i la confiança feia que Granados envaís sovint l'estudi del poeta cercant matèria primera. Es conserven sis cançons seves escrites amb versos de Mestres, però se sap del cert que n'hi va haver més; segurament eren cançons fetes per alguna reunió d'amics que ningú va tenir la precaució de conservar. O potser apareixerà un manuscrit algun dia, qui sap.
D'aquestes sis cançons que coneixem, tres es refereixen a la diada de Reis: Canço de gener I i II, totes dues a partir del mateix poema, i la que m'agradaria que escoltéssiu avui, Cançoneta. És una cançó de bressol, petitona i bonica com devia ser-ho la nena a qui Mestres va dedicar els versos; les criatures que ens estimem sempre són boniques. L'escoltarem amb Carol García i Rubén Fernández Aguirre, és la versió inclosa a la integral de les cançons de Granados publicada només fa uns dies per IBS Classical.
Feu bondat, aneu a dormir d'hora demà perquè els Reis no passin de llarg!
Cançoneta
Dorm, nineta, dorm, que els Reis vindran.
Si han de dur-ne, de joguines, los Sants Reis,
per la joia del meu cor!
Dorm!
Dorm, nineta, dorm, que els Reis vindran.
Ompliran de joguines los balcons
de la reina del meu cor!
Dorm!
Comments powered by CComment