- Anunci guardat amb èxit
Cançó de la setmana: Wer nie sein Brot mit Tränen aß (F. Liszt) - G. Finley, J. Drake
Senyores i senyors, avui sí. Avui arribem a la dinovena i darrera entrada d'una sèrie que vam començar fa dos anys, vuit mesos i vint-i-sis dies: la sèrie sobre les cançons d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, de Johann Wolfgang Goethe. Com bé sabeu, les cançons que hi apareixen estan relacionades amb el que hi succeeix, però no ho expliquen; això fa que personatges tan habituals als recitals com Mignon i l'arpista siguin alhora tan desconeguts. Per això un bon dia se'm va acudir de fer una sèrie d'entrades que posés les cançons en context tot explicant l'argument de la novel·la. I això és el que he fet, més o menys, en les divuit entrades anteriors. Dic més o menys perquè, per no abusar de la vostra paciència, m'he limitat a parlar de les històries i els personatges que trobava imprescindibles, deixant-ne fora molta gent i moltes coses interessants; per exemple, Therese [...]- Anunci guardat amb èxit
Cançó de la setmana: Ellens Gesang III (F. Schubert) - G. Janowitz, I. Gage
Arribem a la tercera i darrera entrada de la minisèrie en col·laboració amb Isabel Villagar i el seu blog La brújula del canto; com sempre, donem la benvinguda especialment als lectors que arriben per aquest camí. Com segurament recordareu, i si no ja us ho recordo ara, vam pensar de centrar-nos el els lieder més cèlebres, tan cèlebres que potser no sapiguem que són lieder, arran d'una entrada que vaig escriure fa gairebé quatre anys. A la primera part de la minisèrie vam escoltar l'obra més coneguda de Brahms, la seva cançó de bressol (una de les seves cançons de bressol, de fet), a la la segona la més coneguda de Haydn, l'himne nacional alemany, i avui escoltarem la més coneguda de Schubert. I sí, totes tres són lieder. Ara, que la de Schubert, tot i ser la més coneguda de Schubert, no la va escriure Schubert. O no ben bé. O no del tot. Potser que us ho expliqui, no?- Anunci guardat amb èxit
Cançó de la setmana: An die Turen will ich schleichen (F. Schubert) - M. Peter, H. Deutsch
A l'entrada anterior de la sèrie de cançons de Wilhelm Meister us explicava la història de Mignon que, com vam descobrir, és també la història de l'arpista: són pare i filla, per més que ells no ho sabessin. Wilhelm i els seus amics se n'assabenten gairebé per casualitat, quan un marquès de pas al castell reconeix un tatuatge al braç de la nena morta; Mignon és la seva neboda, a qui creien morta. Ara cal decidir si expliquen al marquès que coneixen el parador del seu germà Augustin, l'arpista; així és com comença el capítol 10 del llibre VIII, el darrer capítol de la novel·la. Abans de dir-li'n res escriuen al metge que se'n fa càrrec per saber si el seu amic estarà en condicions de saber les novetats. Quan ja comencen a inquietar-se perquè no hi ha resposta arriba el metge al castell acompanyat per un desconegut, un home relativament jove, ben vestit i d'aspecte serè que Wilhelm reconeix [...]- Anunci guardat amb èxit
Cançó de la setmana: I hate music (L. Bernstein) - J. Tourel, L. Bernstein
Fa uns dies uns quants tuitaires vam tenir una conversa entorn el programa de la mezzosoprano Joyce DiDonato al cicle de lied del Teatro de la Zarzuela, un programa similar en la seva concepció al de Renée Fleming al Teatro Real uns dies abans, que barrejava alegrement cançó, òpera i sarsuela. Ens preguntàvem per què alguns cantants, quan tenen un prestigi que els permet fer el que volen, fan "això", que vam qualificar de programa sense sentit, incoherent o estrany. Vam descartar que no en sabessin més (i tant, que en saben més!), ens vam preguntar si tindria alguna cosa a veure amb el sentit de l'espectacle de dues cantants americanes i vam apuntar que potser tenia més a veure amb el perfil dels cantants i els programadors (i, qui diu programadors, diu públic, perquè els programadors programen pel seu públic). Si les senyores DiDonato i Fleming fossin les úniques [...]- Anunci guardat amb èxit
Cançó de la setmana: Verschwiegene Liebe (H. Wolf) - I. Bostridge, A. Pappano
El 31 d'agost de 1888, Hugo Wolf acabava de tornar de Bayreuth a Viena i s'estava a casa del seu amic Friedrich Eckstein, una casa en un barri de vida atrafegada. El compositor passejava pel jardí intentant llegir un llibre de poesia de Joseph von Eichendorff però li arribava el soroll d'una fàbrica propera, algú xiulava a prop i algú altre espolsava rítmicament una catifa. Així no hi havia qui es concentrés en la lectura! De cop i volta, però, va entrar a la casa, es va asseure al piano i va compondre Verschwiegene Liebe d'una tirada. Així ho explica Ernst Decsay a la seva biografia del compositor, la primera que es va publicar; potser ho guarneix una mica però Wolf va demanar al seu amic que li deixés la seva casa prop del llac Attersee, molt més tranquil·la, i entre el 21 i el 29 de setembre va escriure deu lieder més amb poemes d'Eichendorff, aquest era el seu ritme de treball.Sèries
Mateix poema, una altra cançó
El 'Buch der Lieder' i deu compositors
Les deu cançons més tristes
Les deu cançons més felices
Deu cançons amb cuques
Cançons de Wilhelm Meister
Lied goes pop
Abecedari Liederabend
El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita
