Benvolguts, molt bon any 2016 a tots! Aquesta primera entrada de l'any és la tercera de les festes nadalenques, avançada a dimarts perquè no coincideixi amb la diada de Reis. Avui és un bon dia per rellegir (reescoltar, en el nostre cas) la Nit de Reis (Twelfth Night or What you Will) de Shakespeare, una obra que, segons explica a la presentació l'edició que tinc a les mans, va ser escrita el 1600 per ser representada a palau precisament aquesta dotzena nit passat Nadal. Twelfth Night és una comèdia encantadora amb els corresponents embolics amorosos i final feliç. Entre tants cavallers i dames enamorats hi ha un personatge que se'n manté al marge i observa; aquest personatge és Festa, un foll que a l'obra canta cinc peces que amb el temps s'han anat convertit en cançons gràcies a compositors com Korngold, Quilter, Vaughan Williams o Sibelius. De fet, ens podríem passar [...]

 

La setmana passada parlàvem d'una de les imatges més habituals a la música nadalenca, l'infant bressolat per la seva mare; aquesta parlarem d'una altra idea imprescindible al Nadal: la llum, perquè el solstici d'hivern, que coincideix amb les dates del Nadal (bé, per ser precisos, és a l'inrevés) marca el retorn de la llum després de les llargues nits d'hivern. La tradició cristiana ha unit totes dues imatge, el naixement d'un nen és també el naixement de la llum i l'esperança, i així celebrem la festa de Santa Llúcia, decorem casa nostra amb espelmes i passat Reis ens adonem amb alegria que, de sobte, es fa de nit més tard. Però no som nosaltres, els qui vivim a tocar de la Mediterrània, els qui patim més la manca de llum; són les terres del Nord, amb les seves nits llarguíssimes, i un sol tan feble que a penes el notes a la cara. En aquest context pren tot el sentit una [...]