Quan repasso la programació de la Schubertíada un cop està completa, m'hi vaig fixant en coses, pas a pas. Primer faig un recompte dels recitals de lied que hi haurà: enguany, dotze i mig (després us explicaré aquest “mig”), que es concentraran en la primera setmana del festival, mentre que a la segona hi haurà, sobretot, cambra. En acabat miro què hi haurà, de Schubert [...]

La setmana passada va ser setmana d'Italienisches Liederbuch a Barcelona, i això cal celebrar-ho. Sobretot, celebrem que a casa nostra puguem escoltar aquest recull d'Hugo Wolf amb relativa freqüència i amb naturalitat. I com ho celebrarem? Escoltant-ne una cançó, és clar.

A Johannes Brahms li agradava molt l'art, especialment la pintura i el dibuix. I això em donarà peu a escriure (almenys) tres articles sobre tres artistes diferents que van inspirar-li sengles obres. Aquest article, el primer, parla de Brahms i Franz Kugler.

Podria haver manllevat el títol d'aquest article d'una de les obres de Charles Dickens, Great Expectations, perquè el 1816 va ser per a Franz Schubert un any d'esperances i expectatives. Els seus projectes, però, no van sortir com ell havia desitjat i les successives decepcions van acabar provocant un tomb a la seva vida.

El catolicós Gevorg IV va fundar el 1874 un seminari a Edjmiatsín, al recinte de la catedral, el centre religiós dels armenis. La màxima autoritat de l'església armènia va establir que cada any es triessin vint orfes que destaquessin per la intel·ligència i per la bona disposició als estudis, per tal que rebessin al seminari l'educació que la seva situació no els permetia. Així va ser com [...]