Com cada any per Setmana Santa, us porto un text breu per presentar una cançó de tema religiós. Enguany és una cançó poc coneguda, en tots els sentits: s'interpreta poc i està poc documentada; els musicòlegs han anat ajuntant les poques peces disponibles del trencaclosques per reconstruir-ne la història, amb molts dubtes.
Sembla que Mozart hauria escrit els Zwei deutsche Kirchenlieder [Dues cançons d'església alemanyes], K. 343/ K. 336C la primavera del 1787 a Praga, la ciutat on mesos abans s'havia representat amb un gran èxit Le nozze di Figaro i on l'octubre d'aquell mateix any s'estrenaria Don Giovanni. Sembla també que li ho van demanar Johann Joseph Strobach, director de l'orquestra del Teatre Nacional i del cor de l'església de Sant Nicolau, i Emmanuel Stiepanowsky, sacerdot de la mateixa parròquia, per a cantar-los als oficis de difunts. Probablement, la primera de les cançons, O Gottes Lamm [Oh, anyell de Déu], es degué interpretar el dia de Totes les Ànimes d'aquell 1787.
Les cançons van aparèixer a la segona edició, del 1788, d'un llibre d'himnes publicat a Praga, Lieder zur öffentlichen und häuslichen Andacht, mit Melodien (que podríem traduir per “Cançons per a pregàries públiques i privades, amb melodies”). La principal diferència respecte de la primera edició, segons deia el prefaci, era la inclusió de cançons noves de “mestres del país”; després de mencionar-s'hi diversos compositors bohemis, s'hi mencionava també “ein Mozart”, és a dir, “un tal Mozart”.
A banda d'aquest cançoner, que es va reeditar en diverses ocasions, sempre incloent-hi les dues peces d'aquell “tal Mozart”, durant molts anys només es va disposar per a l'estudi d'una còpia de la partitura original feta durant la primera meitat del segle XIX. El 1999 va reaparèixer en una subhasta l'autògraf de Mozart, només per tornar a desaparèixer i ser subhastada de nou el 2014. No us sabria dir on para ara el manuscrit, però les seves fugaces aparicions van servir almenys per confirmar que les dues cançons pertanyen al període vienès del compositor.
Totes dues són estròfiques pures, molt senzilles, amb un acompanyament pensant només per a sostenir el cant, que l'organista podia elaborar al seu gust a l'església. Us proposo que n'escoltem la bonica O Gottes Lamm interpretada per Barbara Bonney i Geoffrey Parsons al piano.
Que tingueu una bona Pasqua!
O Gottes Lamm, dein Leben
Hast du als Lösegeld
Am Kreuz uns dargegeben;
Du starbst für alle Welt!
Wem das Verdienst hienieden
Des Glaubens du verlieh'n,
Nimm dort zum Lohn in Frieden
Zu deinen Sel'gen hin.
Die fromm in dir entschlafen,
Laß frei von Qual und Pein,
Laß frei von ew'gen Strafen
Bei dir, o Jesu, sein!
Laß gnädig sie empfinden,
Herr, deines Leidens Kraft,
Befreiung von den Sünden,
Was dein Genuß verschafft!
Oh, anyell de Déu, la teva vida,
per redimir-nos,
la vas sacrificar a la creu;
morires pel mon sencer!
Els qui aquí baix han merescut
la fe que has concedit,
recompensa'ls acollint-los en pau
entre els benaurats.
Els qui devotament van morir en Tu,
deslliura'ls de turments i penes,
deslliura'ls del càstig etern,
i que siguin amb tu, Jesús!
Misericordiós, deixa que sentin,
Senyor, el poder de la teva Passió,
que la redempció dels pecats
sigui el que la teva Gràcia els atorgui!
Articles relacionats
Pasqua i llàgrimes
Com que a partir de demà, Dijous Sant, molts farem vacances, us deixo avui dimecres una entrada molt curteta. Això sí, la cançó és molt intensa. Us espero dimecres vinent per celebrar plegats Sant Jordi!
El sol de la glòria
Entre 1912 i 1914, Ralph Vaughan Williams va escriure els Four Hymns, quatre peces que va preparar en tres versions: per a tenor, viola i piano; per a viola i orquestra de cordes, i per a piano i quartet de cordes. S'haurien d'haver estrenat el setembre de 1914, però l'esclat de la guerra ho va impedir i no es van interpretar fins al 1920. Totes quatre cançons tenien textos de quatre [...]
Es guarien, això era tot
Aquesta temporada la vam començar amb el cicle Das Marienleben [La vida de Maria] de Paul Hindemith, que parteix del cicle de quinze poemes amb el mateix nom de Rainer Maria Rilke. En aquella ocasió vam escoltar-ne el primer lied, Geburt Mariä [El naixement de Maria], i per a aquesta entrada breu de Setmana Santa n'he triat el dotzè, Stillung Mariä mit dem Auferstandenen [La serenitat de Maria amb el Ressuscitat].
Comments powered by CComment