Si les coses haguessin anat com els seus pares preveien, Manuel Palau Boix hauria continuat el negoci familiar i s'hauria dedicat al comerç d'oli. De fet, es va formar per a aquesta tasca. Però, no se sap com, sense cap antecedent familiar (envoltat, això sí, de l'ambient musical a un poble de l'Horta Nord, Alfara del Patriarca), se li va ficar el cuquet de la música.

Divendres, el 2 de febrer, farà dotze anys que vaig publicar la primera entrada d'aquest blog. Per començar el tradicional article d'aniversari vull donar-vos les gràcies, estimats lectors. Per llegir ocasionalment, per fer-ho setmana rere setmana, per dir-me quan us agrada una cançó, per aportar detalls o per fer suggeriments, aquí, per correu, a les xarxes o als [...]

Després de l'entrada tan llarga de la setmana passada, miraré de ser més breu per presentar-vos una cançó que segurament coneixeu: Canción al árbol del olvido. El compositor argentí Alberto Ginastera la va escriure el 1938, als vint-i-dos anys. És, per tant, una cançó de joventut, de la seva primera etapa, coneguda com a nacionalisme objectiu. Durant aquest temps, el [...]

Si freqüenteu l'abans-anomenat-Twitter segurament coneixereu les @alegrescomares, que amenitzen l'ecosistema clàssico-operístic amb els seus comentaris ocurrents, posant el dit a la nafra o plantejant dubtes gens innocents. Fa uns dies, coincidint amb el recital amb cançons de Tosti que va fer el tenor Javier Camarena al Palau, publicaven una piulada amb [...]

La primera vegada que vaig llegir Orgull i prejudici, d'adolescent, les línies que trobem al capítol 22 del llibre, tot just després que Charlotte Lucas hagi acceptat casar-se amb William Collins, un home estúpid i pompós, em van impressionar. Em compadia de la pobra Charlotte, condemnada no només a viure amb, sinó al servei de, algú tan insofrible, i em sobtava la seva [...]