La setmana passada acabàvem la temporada regular amb l'article convidat del compositor Oliver Grühn i aquesta, ja al juliol, comencem la temporada d'estiu. És temps de vacances, i segurament molts de vosaltres anireu amunt i avall i fareu allò tan saludable de desconnectar-vos de les andròmines electròniques, però quan uns vingui de gust tornar a Liederabend hi trobareu cada setmana un article curt i la corresponent cançó. El mes d'agost el dedicarem a la Schubertíada, com és habitual, i al juliol continuarem una sèrie que vam començar l'any passat, val a dir que amb molt d'èxit: Mateix poema, una altra cançó. Durant el curs he anat apuntant cançons per a aquesta sèrie; d'algunes ja n'he parlat; aquestes setmanes us presentaré cinc més, i encara en quedaran unes quantes en una llista que sempre està activa.
El poema d'aquesta setmana és de William Shakespeare. Si us fixeu, la majoria de les cançons a partir de textos de Shakespeare no sorgeixen de la seva obra poètica, hi ha poques cançons compostes a partir dels sonets, sinó que parteixen de les obres de teatre. En particular, de les cançons que canten els personatges d'aquestes obres de teatre, com ara Ofèlia, Desdèmona, o Festa, el foll de Twelfth Night [Nit de Reis].
Nit de Reis transcorre a la cort del duc d'Orsino (aquí teniu un breu resum de la trama), i Festa, el bufó, o el foll, sempre està a punt per complaure o mofar-se subtilment dels nobles. Al llarg de l'obra canta cinc cançons; la més coneguda és la segona, Come away, death; responent a la petició del duc, és un lament per un amor no correspost. La cançó és, efectivament, trista, però com que tots sabem que estem participant d'una comèdia, ens podem permetre el luxe, si així volem, de somriure mentre l'escoltem.
La d'avui serà la tercera cançó a partir de Come away, death que escoltarem. La primera va ser la de Korngold, la segona, la de Sibelius, i aquesta setmana us proposo la de Gerald Finzi. D'aquest compositor hem escoltat fins ara només una cançó, la més coneguda, Fear no more the heat o' the sun, que també parteix d'una cançó de Shakespeare, és un cant fúnebre de l'obra Cimbelí. Tant aquesta com la que escoltarem avui formen part del cicle Let us garlands bring, estrenat el 1942.
Finzi va fer dues versions de Come away, death: per a veu i piano i per a baríton i orquestra de corda, i us proposo que les escoltem totes dues. La primera la interpreten Roderick Williams i Iain Burnside, i la segona, Christopher Maltman i la BBC Scottish Symphony Orchestra dirigida per Martyn Brabbins.
Espero que us agradin i que tingueu un bon estiu!
And in sad cypress let me be laid;
Fly away, fly away, breath;
I am slain by a fair cruel maid.
My shroud of white, stuck all with yew,
O prepare it!
My part of death, no one so true
Did share it.
Not a flower, not a flower sweet,
On my black coffin let there be strown;
Not a friend, not a friend greet
My poor corpse, where my bones shall be thrown:
A thousand sighs to save,
Lay me, O where
true lover never find my grave,
To weep there!
i deixa’m reposar sota el trist xiprer;
Vola, vola, alè,
una cruel i bella donzella em lleva la vida.
La meva mortalla blanca guarnida de teix,
oh, prepara!
El paper de mort, ningú altre tan sincerament
l’haurà fet.
Cap flor, cap flor dolça
s’espargeixi sobre el meu taüt negre;
cap amic, cap amic saludi
el meu pobre cos, allà on els meus ossos seran llançats;
Per salvar un miler de sospirs,
porteu-me allà
on l’amant sincera no trobi mai la meva tomba
per plorar-hi!
Articles relacionats
On neix la fantasia?
La pianista Marion Stein va néixer el 1926 a Viena, en una família jueva. El 1938 van marxar d'Àustria cap a Anglaterra fugint del nazisme; allà, a Londres, va estudiar al Royal College of Music. Va començar una carrera com a concertista, que va abandonar quan es va casar als vint-i-tres anys amb George Lascelles, comte de Harewood i nebot de Jordi VI; els havia presentat un [...]
Cançó del cucut
“Evenings on the Roof” va ser un cicle de música de cambra que es va iniciar el 1939 a Los Ángeles. No exactament a la teulada sinó a les golfes de la casa de Peter Yates i Frances Mullen, entre d'altres coses crític musical i pianista respectivament Era una època que no era fàcil escoltar música contemporània als circuïts habituals i a la ciutat hi havia qui ho trobava a faltar, especialment els músics exiliats d'Alemanya que s'hi aplegaven. Els amfitrions oferien setmanalment a casa seva i per a un públic reduït (no sé si per les dimensions de l'estudi de les golfes o perquè no hi havia més demanda) una programació alternativa, que va començar [...]
L'altre Ständchen
Amb aquest costum que tenia Schubert de posar el mateix nom a dues cançons (o a tres, o a quatre), passa sovint que un dels lieder acaba sent per sempre més "l'altre". Provem-ho: Ständchen. Heu pensat en aquesta preciositat del Cant del cigne? Doncs no. Em referia a l'altre Ständchen, la nostra cançó d'avui.
Durant les primeres dècades del segle XIX es van publicar les traduccions de moltes obres de Shakespeare, que no feia gaire que els cercles millor informats havien [...]
Comments powered by CComment