Si és aliment la música d'amor, toqueu encar

Adorazione dei Magi - A. Mantegna

 

Benvolguts, molt bon any 2016 a tots! Aquesta primera entrada de l'any és la tercera de les festes nadalenques, avançada a dimarts perquè no coincideixi amb la diada de Reis. Avui és un bon dia per rellegir (reescoltar, en el nostre cas) la Nit de Reis (Twelfth Night or What you Will) de Shakespeare, una obra que, segons explica a la presentació l'edició que tinc a les mans, va ser escrita el 1600 per ser representada a palau precisament aquesta dotzena nit passat Nadal. Twelfth Night és una comèdia encantadora amb els corresponents embolics amorosos i final feliç. Entre tants cavallers i dames enamorats hi ha un personatge que se'n manté al marge i observa; aquest personatge és Festa, un foll que a l'obra canta cinc peces que amb el temps s'han anat convertit en cançons gràcies a compositors com Korngold, Quilter, Vaughan Williams o Sibelius. De fet, ens podríem passar uns quants anys escoltant-ne una cada nit de Reis. Fa tres anys vam escoltar Come away, death, d'Erich Korngold, i avui escoltarem el mateix poema musicat per Jean Sibelius, així tancarem el mini homenatge que li hem fet al compositor fet per celebrar el 150 aniversari del seu naixement.

El 1909 es va representar la traducció sueca de Nit de Reis, Trettondagsafton, de Carl Harberg. Sibelius va escriure la música incidental per a l'obra que, segons l'edició Sibelius publicada per BIS només incloïa només dos números, dues cancions que en escena cantava un baríton acompanyant-se amb la guitarra. Desconec si hi havia més música incidental composta per altres compositors però se'm fa estrany que fos tan breu, no és el més habitual. La qüestió és que aquelles dues cançons es van publicar en una transcripció per a veu i piano com a opus 60; eren Kom nu hit, död (Vés-te'n, mort), la segona cançó de Festa, i Hållilå, uti storm och i regn (Tra-lara-là, si bufava i plovia!), la darrera, que tanca l'obra. De Kom nu hit, död el compositor va fer un arranjament per a veu, arpa i orquestra de cordes que es va estrenar el 14 de juny de 1957; va ser la seva darrera obra, va morir el 20 de setembre d'aquell any.

Com us comentava quan vam parlar de la cançó de Korngold, els versos de Vés-te'n, mort fora de context són enganyosos. Festa els canta a petició d'Orsino, el duc d'I·líria (l'acció transcorre a "una ciutat d'Il·líria, a la riba del mar"), que li demana perquè pateix mal d'amors; Festa, que com sol passar a les obres de teatre és un foll molt intel·ligent, s'ha adonat que no hi ha per tant i quan el duc li demana que es retiri per restar a soles amb les seves penes s'acomiada amb un irònic "Bé, que el déu de la malenconia t'empari, i que el sastre et faci un giponet de tafetà mudable, perquè el teu esperit és un òpal de debó". És a dir, per sentida i trista que sigui la cançó, no patiu, que ells no pateixen.

Escoltarem Kom nu hit, död interpretada en la versió per a veu i piano per Jorma Hynninen and Ralf Gothóni. El text de la cançó de Sibelius està en suec però aquest cop ho he tingut més fàcil amb les traduccions: en català tenim la traducció de Josep Maria de Sagarra (també ho són totes les cites de l'obra de teatre que hi ha en aquesta entrada) i si voleu llegir la versió original de Shakespeare la teniu al post en anglès.

Nit de Reis comença amb aquests versos:

 

 

Espero que els Reis us portin tot el que els haguéu demanat i molta música; no està comprovat que se'n pugui prendre en excès ni que l'apetit se n'assadolli.