Liederabend - Connolly, Sarah

Connolly, Sarah

SV23 | Sterbelied

Cançó de la setmana: Sterbelied (E. W. Korngold) - S. Connolly, I. Burnside

Christina Rosetti va néixer el 1830 en una família en la qual s'hi respirava poesia. El seu pare, Gabriele, era poeta, professor d'italià al King's College de Londres després que havia hagut d'exiliar-se d'Itàlia per motius polítics. La seva mare, Frances Polidori, era filla d'un altre escriptor italià exiliat (i germana d'aquell Polidori que situem dins del cercle d'amics de Lord Byron). En aquella casa s'estudiaven acuradament els millors [...]
SV22 | Was du mir bist?

Cançó de la setmana: Was du mir bist? (E.W. Korngold) - S. Connolly, I. Burnside

Fa uns quants anys us vaig parlar per primera vegada d'Eleonore van der Straaten. Bé, que us en vaig parlar és un dir, perquè el que més cridava l'atenció d'aquesta autora era, precisament, la manca d'informació sobre ella. Ni tan sols estava segura si les poques dades que havia aplegat es corresponien realment amb la nostra Eleonore, perquè circulaven dues dates de naixement diferents i diversos cognoms semblants però no ben bé iguals.
Un perfum de roses blanques

Cançó de la setmana: Dans un parfum de roses blanches(G. Fauré) - S. Connolly, M. Martineau

"És el primer matí del món" (C'est le premier matin du monde).Així comença (excepte pels dos poemes del preludi) La chanson d'Ève [La cançó d'Eva] de Charles van Lerberghe, i així comença també el cicle amb el mateix nom de Gabriel Fauré, el seu op. 95.

El llarg poemari del poeta simbolista belga, publicat el 1904, comprèn noranta-sis poemes repartits en cinc parts. S'inspira en la creació del món segons el Gènesi, però, com Lerberghe [...]
494/119/222/217/216

Cançó de la setmana: The Swimmer(E. Elgar) - S. Connolly, S. Wright (dir,)

Ja hi tornem a ser. Ja ha passat un any i ha arribat la setmana de l'aniversari de Liederabend, el novè. No us diré que l'any ha passat de pressa, al contrari; ha coincidit exactament amb el temps que portem de pandèmia (ara fa un any s'estava a punt de cancel·lar el Mobile World Congress enmig d'una polèmica considerable) i han estat dotze mesos llarguíssims, esgotadors, tristos i desconcertants. Així que aquí, a Liederabend, hem funcionat a empentes i rodolons, si fa no fa, com arreu. Com sempre, suposo, les entrades han anat reflectint el meu estat d'ànim [...]
El rei David

Cançó de la setmana: King David (H. Howells) - S. Connolly, M. Martineau

“Diria que és la millor cançó britànica que s'ha escrit mai”. Sarah Connolly va dir això sobre King David a Twitter i jo ho vaig apuntar a la llibreta. El comentari venia arran del concert de la mezzosoprano i Julius Drake al Teatro de la Zarzuela, dins del cicle de lied del CNDM; malauradament, jo me l'havia perdut, però ja m'havien arribat veus sobre el recital tan fantàstic en general i sobre la propina, King David, en particular. I així és com aquesta cançó ha passat per davant d'una altra del mateix compositor, Herbert Howells, que tinc guardada des de fa molt de temps esperant que arribi el seu moment.
Immortalitat

Cançó de la setmana: Unvergänglichkeit (E. Korngold) - S. Connolly, I. Burnside

El 1933, Erich Korngold portava uns quants anys dedicant-se sobretot a l'opereta, fent-ne adaptacions en col·laboració amb el director de teatre Max Reinhardt. N'estava una mica tip, perquè entre viatges i assajos no tenia temps d'escriure la seva música però, per altra banda, econòmicament li anava molt bé, i aquesta col·laboració li havia permès casar-se i comprar, la primavera d'aquell any, una residència als Alps, que esdevindria el seu refugi. Aquell estiu, aprofitant una treva entre opereta i opereta, el compositor hi va escriure un cicle de cançons, Unvergänglichkeit, op. 27, amb poemes d'Eleonore van der Straten, que es va estrenar a Viena el 1937.
Song and Pain

Cançó de la setmana: By a Bierside (I. Gurney) - S. Connolly, M. Martineau

Quan vaig tenir a les mans el programa del recital de Sarah Connolly i Malcolm Martineau a la Schubertíada a Vilabertran els ulls se'm van anar a un nom: Ivor Gurney. Ni Schubert, ni Schumann, ni Britten. Gurney. Em va fer molta il·lusió perquè era un compositor que encara no havia escoltat mai en un recital, només en enregistraments; anava dient a tothom que volgués escoltar-me que a la SV15 tindríem cançons de Gurney i vaig compartir-ne una amb vosaltres. El recital de Connolly i Martineau va ser excel·lent i d'acord amb els comentaris del públic el triomfador de la nit, la gran descoberta, va ser... Gurney! Si ja us ho deia, que pagava la pena d'escoltar-lo...
SV15 - Sleep

Cançó de la setmana: Sleep (I. Gurney) - S. Connolly, M. Martineau

Continuem amb el repàs dels recitals de cançó de la Schubertíada a Vilabertran, aquest cop ens aturarem en els de Matthias Goerne i Alexander Schmalcz (diumenge 23 d'agost) i Sarah Connolly i Malcolm Martineau (dijous 27 d'agost).
L'anell a la taula del rei

Cançó de la setmana: Rheinlegendchen (G. Mahler) - S. Connolly, P. Herreweghe

Us agraden els contes? A mi sí, molt. Un dels meus contes preferits quan era petita tenia com a protagonista una princesa a qui el seu pare volia casar amb un ministre gran, solemne i avorrit. La princesa no veia la manera de rebutjar-lo obertament així que li va demanar com a penyora d'amor un vestit teixit amb rajos de lluna que cabés en mitja closca de nou, segura que el ministre seria incapaç d'aconseguir-lo. Però vet aquí que als pocs dies la princesa tenia el seu vestit, i va demanar una segona penyora d'amor: un vestit fet de rajos de sol que cabés en mitja closca de nou. Quan el ministre va aparèixer amb el vestit que li havia demanat la princesa va fer un darrer intent: volia una capa feta amb un trosset de la pell de cadascun dels animals que es podien trobar al regne. Com us podeu imaginar, el ministre se la va regalar, i com que la princesa de cap de les maneres s'hi volia [...]
Poi le parole?

Cançó de la setmana: L'énamourée(R. Hahn) - S. Connolly, E. Asti

Fa segles que al món de l'òpera es debat sobre la importància de la música i el llibret; si el que diuen els cantants és rellevant i per tant s'ha d'entendre, si la història que s'explica afegeix valor a l'obra, etc. La discussió ha donat per molt, incloses dues òperes: Prima la musica, poi le parole, escrita per Antonio Salieri a finals del segle XVIII i Capriccio, composta per Richard Strauss el 1940.

Benvinguts!

Connolly, Sarah