Per més que sigui 3 de setembre (dimecres, recordeu que hem canviat el dia de publicació) i comencem nova temporada em resisteixo a creure que l'estiu s'acabi. Per això us proposo un viatge cap a un punt indeterminat entre Nova Zelanda i Amèrica del Sud, a una illa que es diu Orplid i té una bonica història:
De tant en tant us recomano de manera especial que escolteu la cançó que il·lustra el post perquè m'agrada molt. El que no ha passat encara és que us parlés d'una cançó que no m'agrada gens, però per a tot hi ha un primer cop. Per acabar-ho d'adobar, és una cançó que es considera una de les millors del seu autor: Amor, d'Strauss. Ja està, ja ho he dit, no puc amb Amor.
Continuem amb l'entrada sobre Frauenliebe und -leben que vam començar la setmana passada. Llavors vam parlar de la polèmica que hi va haver farà cosa de quaranta anys, perquè el cicle es considerava denigrant per a les dones. Vam parlar també del poeta, Adalbert von Chamisso, i vam veure com en realitat va fer un plantejament modern del personatge, i ara hauríem de parlar de l'obra de Schumann.
Preparant el recital que obrirà demà passat la Schubertíada a Vilabertran m'adono que no hem parlat encara d'un dels cicles més importants de Schumann, Frauenliebe und -leben (Amor i vida d'una dona), probablement el seu cicle més polèmic, i no precisament per la música. I després d'escriure una bona estona m'adono que l'entrada és massa llarga; en lloc d'escurçar, que és el que faig gairebé sempre, aquest cop (coses de l'estiu) decideixo repartir l'entrada entre aquesta setmana i la vinent.
Tercer i últim tema estiuenc: la nit. Perquè a l'estiu és quan més ve de gust gaudir de la nit: estar-se a l'aire lliure, a la fresca, festa, copes, amics... Recuperem tres nocturns que hem escoltat fins ara, tres obres mestres, i presentem un nou... lied? No ben bé, ja sabeu que de tant en tant m'agrada fer-me trampes al solitari.