Anunci guardat amb èxit

Publicat el 28 Octubre 2015

Cançó de la setmana: Clair de lune (C. Debussy) - N. Dessay, P. Cassard

 

Fa gairebé dos anys vaig escriure una entrada sobre la progressiva desaparició dels textos dels poemes als programes de mà als recitals a casa nostra. Aquell dia us preguntava si per vosaltres també era fonamental disposar dels textos i la resposta va ser unànime: vau respondre (aquí i a les xarxes) espectadors, cantants i pianistes i tots vau estan d'acord en què eren imprescindibles, fins i tot si les cançons es cantaven en la llengua pròpia, vau donar arguments i vau proposar alternatives als textos impresos. És clar que la mostra era petita i per tant l'enquesta no tenia gaire valor estadístic però per a mi va ser molt il·lustratiu. Avui hi torno per parlar d'un altre aspecte: els cantants que no volen que els espectadors tinguem els textos.

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 21 Octubre 2015

Cançó de la setmana: La sauterelle (F. Poulenc) - T. Allen, L. Friend (dir.)

 

Hi ha molts poemes en francès amb animals com a protagonistes. No en sé els motius, potser són hereus dels bestiaris medievals o de les faules de Jean de la Fontaine. El cas és que hi ha molts animalons campant per la poesia francesa i d'aquí a les cançons ja sabeu com s'hi arriba. No és que en d'altres llengües no hi hagi animals, però així com la poesia alemanya tendeix a centrar-se en ocells (si més no pel que trobem als lieder) a la francesa hi trobem els animals més sorprenents, recupereu sinó el nostre petit zoo: hem parlat de les cançons de Chabrier a partir dels poemes del matrimoni Ronsard, de les de Ravel amb poemes de Renard i avui és el torn de Poulenc i Apollinaire.

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 14 Octubre 2015

Cançó de la setmana: By a Bierside (I. Gurney) - S. Connolly, M. Martineau

 

Quan vaig tenir a les mans el programa del recital de Sarah Connolly i Malcolm Martineau a la Schubertíada a Vilabertran els ulls se'm van anar a un nom: Ivor Gurney. Ni Schubert, ni Schumann, ni Britten. Gurney. Em va fer molta il·lusió perquè era un compositor que encara no havia escoltat mai en un recital, només en enregistraments; anava dient a tothom que volgués escoltar-me que a la SV15 tindríem cançons de Gurney i vaig compartir-ne una amb vosaltres. El recital de Connolly i Martineau va ser excel·lent i d'acord amb els comentaris del públic el triomfador de la nit, la gran descoberta, va ser... Gurney! Si ja us ho deia, que pagava la pena d'escoltar-lo...

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 07 Octubre 2015

Cançó de la setmana: Heiß mich nicht reden (R. Schumann) - C. Schäfer, G. Johnson

 

La cançó de l'entrada anterior, Heiß mich nicht reden, tanca el llibre V de la novel·la; la canta Mignon per acomiadar-se de Wilhelm, que marxa de viatge per complir la darrera voluntat d'Aurelie: lliurar a Lothario (el seu antic amor) una carta que ella li ha escrit uns dies abans de morir. La novel·la, però, no continua amb la trama principal, abans ens trobem amb un escrit que el narrador ja ens havia anticipat. Potser recordeu que un metge conegut de Wilhelm havia visitat Aurelie poc abans de la seva mort; la troba tan trasbalsada que li fa arribar el manuscrit d'una amiga traspassada no feia gaire, amb l'esperança que en llegir-lo el seu esperit es calmi. Aurelie el llegeix i, efectivament, se serena i passa els seus darrers dies en pau.

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 30 Setembre 2015

Cançó de la setmana: An eine Äolsharfe (J. Brahms) - S. Keenlyside, M. Martineau

 

Fa molt de temps un company de feina em va dir que el paisatge era un invent modern, cosa del Romanticisme. I que nosaltres som fills de Romanticisme i per això ens embadalim (o ens creiem obligats a embadalir-nos) davant d'un paisatge. Aquest "nosaltres" es concretava en aquella conversa en la gent de Barcelona perquè qui m'ho deia era de pagès; per a nosaltres la natura era un espectacle ("oh, que maco!") i per a la gent de pagès era una lluita constant. Fa molts anys d'aquesta breu conversa mentre fèiem un cafè; probablement va ser el primer cop que vaig pensar a la relació dels Romanticisme amb la natura. Natura idealitzada, terrible, poderosa, pròxima, acollidora, font d'inspiració, estretament lligada amb el concepte de Déu.

Llegeix més …