Mar i lluna - H. Aivazovsky
Recordeu quan enviàvem postals des del lloc on fèiem vacances? Tant era que fóssim a un lloc llunyà i exòtic com a un poble a 40 km de casa. Ens aturàvem a triar unes quantes imatges d'aquell indret i ens assèiem en un racó agradable a escriure quatre lletres als amics. Quan llegiu això seré de vacances i no tindré els mitjans tècnics necessaris per escriure i enviar-vos aquesta postal musical, així que la deixo preparada i programada, confiant en el bon funcionament dels bits com abans confiàvem en l'eficiència dels carters.
Us he triat una pista musical preciosa del lloc on sóc. No de la ciutat exactament, però sí us puc dir que tinc intenció d'arribar-me fins a aquest mar tan diferent de la nostra Mediterrània. Per obra i gràcia de Johannes Brahms i Karl von Lemcke per una banda i Simon Keenlyside i Malcolm Martineau per una altra, a la postal, que porta per títol Verzagen (Desànim), s'hi veu un home contemplant un mar tan agitat com pertorbat està el seu ànim. Esperem que el paisatge li porti la pau que necessita.
I per avui res més... la setmana vinent tornaré a ser a casa i us convidaré a recordar, un any més, el gran Fritz Wunderlich. Records des de...!
Us he triat una pista musical preciosa del lloc on sóc. No de la ciutat exactament, però sí us puc dir que tinc intenció d'arribar-me fins a aquest mar tan diferent de la nostra Mediterrània. Per obra i gràcia de Johannes Brahms i Karl von Lemcke per una banda i Simon Keenlyside i Malcolm Martineau per una altra, a la postal, que porta per títol Verzagen (Desànim), s'hi veu un home contemplant un mar tan agitat com pertorbat està el seu ànim. Esperem que el paisatge li porti la pau que necessita.
I per avui res més... la setmana vinent tornaré a ser a casa i us convidaré a recordar, un any més, el gran Fritz Wunderlich. Records des de...!
Verzagen
Ich sitz' am Strande der rauschenden See
Und suche dort nach Ruh',
Ich schaue dem Treiben der Wogen
Mit dumpfer Ergebung zu.
Die Wogen rauschen zum Strande hin,
Sie schäumen und vergehn,
Die Wolken, die Winde darüber,
Die kommen und verwehn.
Du ungestümes Herz sei still
Und gib dich doch zur Ruh',
Du sollst mit Winden und Wogen
Dich trösten, - was weinest du?
Estic assegut a la platja, vora la mar enfurismada
i aquí cerco pau;
contemplo l'anar i venir de les ones
amb callada resignació.
Les onades arriben brogint a la platja,
esclaten entre escumes i es desfan,
els núvols, el vent pel damunt,
arriben i es dispersen.
Cor impetuós, estigues tranquil,
mantingues la calma,
deixa que les onades i el vent
et consolin. Per què plores?
Comments powered by CComment