La poesia de George Gordon Noel Byron va tenir de seguida una difusió considerable a Alemanya; hi circulaven unes quantes traduccions i tenia valedors com Goethe, Heine i Müller, que va ser, a més, biògraf del poeta. Malgrat això, Lord Byron no va interessar gaire els compositors de lied. L'excepció seria Carl Loewe, que va posar música a una vintena dels seus poemes, però a banda d'això trobem només alguns lieder esparsos el més conegut dels quals és Mein Herz ist schwer, el n. 15 dels Myrten de Robert Schumann. La resta no la sentim gaire als recitals, ni tan sols [...]

Un poema en què les estrofes tenen totes la mateixa estructura regular sembla que demana un lied estròfic. Si és una cançó de bressol, encara amb més motiu. El compositor segurament considerarà que amb cinc estrofes ja és prou llarg, o tal vegada no, i posarà a prova els intèrprets i el públic repetint-hi sis dels vuit versos de cada estrofa. Aquest és el nostre Schubert! O l'audiència del segle XIX era més pacient que nosaltres, o ell sabia que era perfectament capaç de fer una cançó estròfica pura que durés set o vuit minuts ben bons que passés com una de dos minuts [...]

Quan tenia tres anys va preguntar a la mare: “Per què riu, la música? Per què plora, la música?” Aquesta criatura espavilada va ingressar al conservatori de Würzburg el 1922, als dotze anys, i als disset, després de conèixer Richard Strauss, va tenir clar que volia ser director d'orquestra. Dit i fet. Poc després era assistent del director del teatre d'òpera de la ciutat, on va dirigir l'única òpera d'Hugo Wolf, Der Corregidor, i quan el teatre va plegar va tenir el mateix càrrec al d'Aquisgrà, on va ser assistent d'Alban Berg i Belà Bartók.

Aquestes darreres setmanes s'està parlant molt a les xarxes del sector cultural, tan castigat per les mesures de protecció contra la pandèmia. Diria que del llibre, que ha viscut un Sant Jordi confinat, se n'ha parlat amb rigor, potser perquè és més “senzill” (amb cometes, amb moltes cometes) d'identificar els quatre agents que hi intervenen: autors, editorials, distribuïdores i llibreries. En canvi, em fa la sensació que molts dels usuaris que participen en els debats no acaben de veure l'abast del problema en el cas de la música o el teatre, posem per cas. No em refereixo als que [...]

Sant Jordi és un dia de petons i d'abraçades, d'alegria sincera, de tocar-se molt, de riuades de gent. Res no és tan aliè a la diada de Sant Jordi com mantenir-nos allunyats un metre i mig els uns dels altres, com els guants i les mascaretes. Enguany els carrers estaran buits i silenciosos; els llibres, en el millor dels casos, els encarregarem per passar a recollir-los a la llibreria vés a saber quan i per primer cop en molts anys no hi haurà roses als pitxers. Almenys podrem tenir roses virtuals, i jo us porto com cada any la meva rosa musical.