Ella

Els nens petits es tapen els ulls quan s'enfaden i no volen que els veiem, i els adults evitem mencionar les coses desagradables i inevitables, com si així les féssim desaparèixer o com si només per esmentar-les les invoquéssim. Potser per això, Modest Mussorgski va pensar que al cicle de cançons que estava escrivint li diria Ona [Ella], el pronom que es feia servir sovint a Rússia per referir-se a la mort (смерть, smert) en una època en què la mortalitat era altíssima. El compositor preparava una obra que ell mateix definia com una Dansa de la mort, en referència a l'espectacle medieval (conservat, per exemple, a Verges) que reflectia la inevitabilitat i la imparcialitat de la mort, que arriba per igual a joves i vells, a rics i pobres.

La dansa tenia també una representació gràfica, i es conserven diversos llibres de gravats en els quals cada il·lustració representava la mort enduent-se un personatge. Aquesta era la idea de Mussorgski, fer una sèrie de cançons que parlessin de la trobada entre la mort i diversos personatges; es creu que n'havia planejat una dotzena. Per a això comptava amb la col·laboració de l'amic Arseni Golenísxev-Kutúzov, un poeta a partir dels poemes del qual compondria un total una vintena de la seva seixantena de cançons. En aquest cas, però, Mussorgski no va musicar poemes que havia llegit, sinó que es tractaria més aviat d'una col·lecció de poemes feta per encàrrec (vam parlar fa un temps d'un cas similar, el cicle Krämerspiegel de Richard Strauss).

El 1875, poc després de l'estrena de Boris Godunov, Mussorgski va compondre tres cançons en què la mort visitava una criatura, una jove malalta i un camperol borratxo. Un parell d'anys després va escriure'n una quarta, en la qual la mort s'enduia un vell militar durant una batalla. I ja no en va escriure més, sense que se'n coneguin exactament els motius. Es diu que la seva amistat amb Golenísxev-Kutúzov es va refredar, o que potser va perdre l'interès en el projecte, o tal vegada la seva salut ja molt malmesa no li permetia treballar tant com voldria. Les quatre cançons del cicle que havia compost es van publicar pòstumament amb el títol Песни и пляски смерти [Pesni i pliaski smerti, Cançons i danses de la mort].

Aquesta setmana escoltarem la segona de les cançons, Серенада) [Serenada, Serenata], que segueix una estructura similar a la de les altres tres. Un narrador ens descriu la situació a la primera part; en aquest cas, fa una agradable nit de primavera que convida a sortir i festejar, però la jove malalta només s'ho pot mirar des de la finestra. A la segona part, parla la mort; en aquesta cançó adopta l'aparença d'un cavaller que li canta una serenata: li diu com és de bella per a ell, i com desitja abraçar-la i alliberar-la del seu patiment. I com que ningú no pot resistir-se a la mort, el seductor la fa seva.

Segurament molts de vosaltres haureu trobat la similitud amb un lied molt més conegut, Der Tod und das Mädchen [La mort i la donzella], que hem escoltat ja. En l'obra de Schubert, la donzella rebutja la mort, aterrida, i aquesta li ofereix repòs. En la de Mussorgski, la jove no bada boca, així que no sabem la seva reacció. A totes dues cançons podem preguntar-nos si el cavaller canta la serenata de bona fe, o si només vol entabanar la noia. En el cas de Schubert, com us vaig dir en el seu moment, em crec les bones intencions, però en el cas de Mussorgski, en tinc els meus dubtes. Més enllà del canvi de sexe deliberat de la mort russa (un canvi que no fa la mort alemanya perquè la paraula tod és de gènere masculí i se la sol representar amb una figura masculina) hi ha la música, que en definitiva és el més important: no hi sentiu el triomf, en les últimes paraules de la mort? El mateix triomf que sentim, per exemple, al final de "Là ci darem la mano" a Don Giovanni?

Escolteu aquesta Serenada; escolteu també el lied de Schubert i, si voleu, compartiu la vostra opinió. En qualsevol cas, penso que estarem tots d'acord que la veu de Gerald Finley (a qui acompanya Julius Drake com de costum) és sempre seductora.

Articles relacionats

Dido

Cançó de la setmana: When I am laid in earth (H. Purcell/B. Britten) - C. Schäffer, E. Schneider

Tenen se...

El camp dels morts

Cançó de la setmana: Miórtvoie pole (S. Prokófiev) - M. Gritskova, M. Prinz

El 23 de nov...

Promet-me una cosa

Cançó de la setmana: Versprich mir eins (N. Glanzberg) - U. Gfrerer, W. Merrill

Quan tenia...