- Anunci guardat amb èxit
Cançó de la setmana: Stille Tränen (R. Schumann) - D. Fischer-Dieskau, H. Klust
Justinus Kerner (1776-1862) era metge a més de poeta, o poeta a més de metge; va ser el primer en descriure el botulisme i les aplicacions terapèutiques de la toxina botulínica. A més defensava l'acció de la Natura per alleujar les malalties del cos i sobretot les de l'ànima, era un estudiós del sonambulisme i estava molt interessat en l'espiritisme i l'ocultisme. Tot plegat, un senyor ben interessant la poesia del qual no ha inspirat gaire els compositors de lieder; a excepció de Schumann, que va posar música a una vintena dels seus poemes, cap altre dels grans compositors n'ha fet servir més d'un parell o tres.
- Anunci guardat amb èxit
Antonio Fernández Cid ostentó un cargo militar pero fue sobre otros designios que actuó como un verdadero estratega. Crítico musical fino y exigente, musicógrafo prolijo y de ambiciones desmedidas en una era asistemática, pivote, en definitiva, del cerrado mundo musical de la posguerra española supo aprovechar su cercanía, otros pensarán que su influencia, a los compositores españoles para encargar un curioso proyecto: la composición de un corpus de canciones gallegas.- Anunci guardat amb èxit
Cançó de la setmana: Das Paradies (W. Henze) - I. Bostridge, J. Drake
Un prestigiós compositor fa setanta anys; en un dels homenatges que se li fan amb aquest motiu un jove tenor que tot just comença la seva carrera canta tres de les seves cançons. El compositor queda tan seduït per la seva veu que decideix compondre-li un cicle de cançons, que s'estrena tres anys després.- Anunci guardat amb èxit
Cançó de la setmana: Erlkönig (F. Schubert / C. Loewe) - G. Finley, J. Drake
Me gustaría proponeros el juego de comparar dos canciones compuestas sobre el mismo poema: Der Erlkönig (“El rey elfo” en traducción aproximada), escrito por Johann Wolfgang von Goethe en 1782. La balada narra, de manera harto ambigua, la muerte de un niño ¿a manos? de un maligno espíritu que habita en el bosque. Las versiones de Franz Schubert de 1815 y de Carl Löwe de 1818, interpretadas ambas por el barítono Gerald Finley y el pianista Julius Drake, tienen algunos aspectos comunes y otros suficientemente dispares como para que sea un interesante ejercicio analizarlas en paralelo. ¿Queréis pasar un poco de miedo?
- Anunci guardat amb èxit
Cançó de la setmana: Abendstern (F. Schubert) - A. Rolfe-Johnson, G. Johnson
Perspicaços com sou, benvolguts lectors, ja us haureu adonat que en aquest blog tenim el nostre compositor consentit, que apareix per aquí amb més freqüència que qualsevol altre i que va camí de convertir-se en una mena de compositor resident: Franz Schubert. No negaré que és la meva debilitat i ara hauria de dir allò de "no entenc com pot haver algú que no estimi Schubert", però no és cert, sí que ho entec. És a dir, si hi ha gent que no li agrada el pernil, la xocolata, Mozart o Maria Callas i va tan feliç pel món bé ha d'haver gent que no li agradi Schubert.
Sèries
Mateix poema, una altra cançó
El 'Buch der Lieder' i deu compositors
Les deu cançons més tristes
Les deu cançons més felices
Deu cançons amb cuques
Cançons de Wilhelm Meister
Lied goes pop
Abecedari Liederabend
El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita
