Per més que l'equinocci assenyali l'arribada de la tardor, a Barcelona aquesta estació s'ho pren amb calma i triga encara unes quantes setmanes a fer acte de presència; mentrestant, nosaltres continuem amb sandàlies i màniga curta i, com a molt, agafem la jaqueta si sortim de bon matí. Fins que arriba un dia que el termòmetre es queda encallat als 18º o 20º i els barcelonins per fi podem vestir-nos amb la roba que els maniquins dels aparadors portaven a mitjans agost (perquè ara els maniquins ja porten abric).
Les dues darreres setmanes he publicat les dues primeres entrades de la sèrie sobre les cançons de Wilhelm Meister; a partir d'ara les publicaré més espaiades, alternant-les amb altres entrades com he fet amb les sèries anteriors. Avui, per exemple, reprenem la sèrie de cançons felices; espero que el retrobament amb Mahler compensi, si és el cas, la petita decepció per l'absència de Wilhelm.
La setmana passada començàvem a parlar de les cançons de Wilhelm Meister i la novel·la que les conté, Wilhelm Meisters Lehrjahre (Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister). Com us avançava llavors, aquesta setmana uns explicaré algunes coses sobre Wilhelm que ens vindrà bé saber abans de començar amb la primera cançó. Si esteu pensant a llegir la novel·la millor passeu directament a escoltar el lied; si continueu llegint, espero que haguéu esmorçat bé. Preparats?
En uns hipotètics premis com ara els Oscars però dedicats a la cançó (com s'haurien de dir? Schuberts? I l'estatueta seria una branca de til·ler?), Johann Wolfgang von Goethe seria un clar aspirant a dues de les categories: premi al poeta amb més poemes musicats i premi al poema amb més versions. En aquest blog, de les noranta entrades que portem fins ara, dotze estan dedicades a cançons amb poemes seus; només li podria fer ombra Rückert, i això perquè és una debilitat meva, no perquè objectivament sigui ni molt menys comparable.
Si us dic que aquesta setmana ens visita un compositor que ha escrit prop de cinc-centes cançons, a més de tres simfonies, deu òperes, ballets, música incidental i música de cambra, segurament pensareu en un compositor romàntic. Però el nostre protagonista ha escrit bona part de la seva obra a la segona meitat del segle XX i la seva última òpera es va estrenar el 2005. Avui parlarem de Ned Rorem, nascut als Estats Units el 23 d'octubre de 1923; és, per tant, a punt de fer 90 anys.