- Anunci guardat amb èxit
De la sang del drac van sortir tot de roses vermelles. El cavaller Sant Jordi n'agafà una i la donà a la princesa en senyal d'amor i llibertat abans de marxar a lloms del seu cavall.Des del segle XV els carrers s'omplen de roses per Sant Jordi i des de fa quatre dies podem omplir-ne també el ciberespai. L'afecte amb què es regalen és el mateix, però n'hem d'imaginar la forma, el tacte avellutat dels pètals i la olor... o podem escoltar-les, perquè de cançons dedicades a les roses no ens en falten.
- Anunci guardat amb èxit
Transparent. Aquest és el primer adjectiu que em ve al cap per descriure Au bord de l'eau (A la vora de l'aigua). Transparent i subtil com el tul i, posats a fer, voleiant amb la brisa amb la mateixa elegància. Au bord de l'eau és una cançó de Gabriel Fauré, publicada al seu primer recull, Vingt mélodies (Vint melodies). El poema li devem a Sully Prudhomme, que anys més seria el primer escriptor a guanyar el Premi Nobel; es va publicar el 1875 i aquell mateix any Fauré en va escriure la cançó, cosa que ens fa pensar que va quedar impressionat pel poema o, si més no, que hi va veure un text perfecte per a la seva música, malgrat (o precisament per això) la seva mètrica tan particular que va alternant versos de deu i quatre síl·labes.
- Anunci guardat amb èxit
A la Gran Bretanya el Romanticisme va tenir molta força en els àmbits de la pintura i la literatura. En canvi, si pensem en cançó (art song) en llengua anglesa els noms que ens vénen a la memòria són els de Britten, Elgar, Sommervell, Vaughan Williams, Butterworth, Quilter, Finzi..., compositors nascuts la major part d'ells a finals del segle XIX. Fos perquè el lied era un gènere eminentment urbà i la societat britànica estava molt vinculada al món rural, fos perquè ja tenia una llarga tradició pròpia de cançó a mig camí entre la popular i la culta, fos per altres motius, el cas és que les cançons que avui escoltem als recitals van ser escrites en bona part durant el segle XX.
- Anunci guardat amb èxit
Un home enamorat. Un dubte que esquerda la seva felicitat: i si fos un somni? i si no fos per sempre? La por davant les coses terribles que poden passar. L'alleujament en veure la resposta dels estels.
Més o menys, aquest seria el resum del sonet An die Geliebte (A l'estimada) d'Eduard Mörike. Un poema bellíssim, on l'amor gairebé és una experiència mística. La contemplació de l'estimada i la pau que produeix, la presència d'un àngel, la pregària dirigida al cel... elements religiosos que no ens sorprenen si tenim en compte que Mörike havia estudiat teologia i pel temps que va escriure el poema (1830) era pastor a una parròquia luterana. Religiositat amarada de Romanticisme, amb la nit, el seu misteri i el seu consol.
- Anunci guardat amb èxit
Aquest dimarts, gairebé a un quart de sis del matí, va entrar la primavera. Ja feia unes setmanes que s'anunciava en les flors dels ametllers o engreixant gemes i despuntant fulles i a partir d'ara serà un no parar de colors i aromes. Des de Liederabend ens afegirem a la festa posant-hi música i començarem avui mateix donant la benvinguda a la nova estació.Sèries
