A la meva amiga Irene no li agrada l'hivern. Gens ni mica. La foscor l'entristeix i no suporta el fred. Hi ha molts llocs a Europa més foscos i més freds que Barcelona, però tots ens fem al que vivim i a la Irene, l'hivern d'aquesta ciutat li sembla prou desagradable per comptar els dies fins que acabi. Jo li dic cada any que un cop passat festes torna la llum, i que és cert que al febrer solen arribar les temperatures més baixes, però sentir a la cara el sol que comença a escalfar és un regal. I li parlo de la quietud de les minves, i dels ametllers florits, i li dic que una mica més tard floriran [...]

Hi ha cançons que suggereixen desesperació, hi ha cançons desesperades i després hi ha Du liebst mich nicht, un dels lieder més inusuals del catàleg enorme de Schubert. El poema és d'August von Platen, un poeta un any més gran que Schubert que també va morir jove, als 39 anys; com passava sovint, el compositor va conèixer la seva poesia a través d'un amic comú, Franz von Bruchmann.

Si us agraden l'astronomia i observar el cel estelat, el nom Betelgeuse us serà familiar. Sabreu que és un estel, que es pot veure a ull nu, que es distingeix clarament per la seva llum vermellosa i que aquesta època de l'any és adequada per veure'l si som a l'hemisferi nord. Sabreu també que pertany a la constel·lació d'Orió, que està a uns 600 anys llum del sistema solar, que és unes 600 vegades més gran que el Sol, que la seva temperatura és molt freda, d'uns 3500 K (2000 menys que el Sol), que només té uns 8 milions d'any, i que, tot i això, li queda poc temps de vida [...]

Dubtava si proposar-vos d'escoltar Die Löwenbraut, perquè la seva durada va molt més enllà dels dos o quatre minuts habituals; fins i tot va més enllà dels vora sis que dura The Swimmer, la cançó de la setmana passada. Penso, però, que la cançó té el seu interès, i espero que us el sabré transmetre i us animareu a fer una pausa per escoltar-la.

Ja hi tornem a ser. Ja ha passat un any i ha arribat la setmana de l'aniversari de Liederabend, el novè. No us diré que l'any ha passat de pressa, al contrari; ha coincidit exactament amb el temps que portem de pandèmia (ara fa un any s'estava a punt de cancel·lar el Mobile World Congress enmig d'una polèmica considerable) i han estat dotze mesos llarguíssims, esgotadors, tristos i desconcertants. Així que aquí, a Liederabend, hem funcionat a empentes i rodolons, si fa no fa, com arreu. Com sempre, suposo, les entrades han anat reflectint el meu estat d'ànim [...]