Aquesta setmana m'ha passat una cosa que no m'havia passat mai: quan tenia l'article escrit m'he adonat que no tenia el text de la cançó, i no l'he trobat per enlloc. Direu que el podria haver buscat abans de posar-m'hi, i direu bé, però m'hi vaig confiar. Nota mental: no començar un article abans de tenir el poema. La qüestió és que sense poema no hi ha publicació, i aquí em teniu, desant l'article frustrat i preguntant-me: "I ara, què faig?".

El 1803 es va publicar a Berlín una obra de teatre anomenada Lacrimas. L'argument era complicat i inversemblant com el d'una comèdia de Shakespeare, un autor difós a l'època a Alemanya gràcies a les traduccions d'Agust Wilhelm Schlegel. Hi havia equívocs, amors impossibles entre musulmans i cristians i sobtats girs a la trama que canviaven la filiació i la religió d'alguns dels personatges per tal que les històries d'amor tinguessin un final feliç i la pau i la fraternitat regnessin [...]

"Carpe diem, quam minimum credula postero." (En una traducció aproximada, "profita el moment, i poc confiïs en el que vindrà"). Aquesta frase, sobretot la primera part, carpe diem, ha arribat fins als nostres dies amb un significat diferent del que tenia inicialment; el fem servir com una consigna hedonista que convida a viure el plaer immediat sense pensar en les conseqüències, mentre que el significat original faria referència[...]

Porto uns dies escoltant un lied amb més sovint del que seria raonable. Els lectors habituals sabeu que una manera de treure'm del cap un lied que s'hi ha instal·lat és compartint-lo aquí amb vosaltres; en aquest cas vaig dubtar perquè ja l'havíem escoltat, però com que va ser només a tall d'il·lustració musical i sense gaire explicació prèvia, vaig pensar que tenia via lliure per parlar d'Abendempfindung. El lied més original de Mozart, el més conegut (si voleu, ex-aequo amb Das Veilchen) i, al meu parer [...]

Ens pensem que el networking (o el treball en xarxa, com hauríem de dir-ne en català) és una cosa molt recent, però en realitat és una cosa de sempre. A tots ens han donat un cop de mà en la nostra vida laboral, i tots hem ajudat amics i coneguts quan hem tingut ocasió de fer-ho; també ho van fer els nostres pares, i els nostres avis, i ens podem remuntar tantes generacions com vulgueu.