Rembrandt - Man with a Sword
Home amb una espasa - Rembradnt

"Cherchez la femme". Aquesta frase, que trobem originalment en una novel·la d'Alexandre Dumas, va fer fortuna a la novel·la policíaca clàssica i al cinema negre dels anys 40: si voleu resoldre un misteri, si voleu saber per què un home es comporta com es comporta, trobeu la dona que el té atrapat. Dit d'una altra manera, el món va ple de bons jans manipulats per dones malvades. Com que la idea és més antiga que la frase de Dumas, el món de la balada també en va ple, d'aquestes històries; sense anar gaire lluny, fa unes setmanes escoltàvem La belle dame sans merci. Aquesta setmana us parlaré d'una balada a la qual també podem aplicar l'expressió cherchez la femme.

Un home arriba a casa abatut amb l'espasa ensangonada. La mare li demana que és aquesta sang, i ell respon amb mentides, fins que admet que ha mort el pare (i, implícitament, admet també que ja n'està penedit). La mare, pràctica, li demana què farà ara, com se'n sortirà, i sembla que no li agrada la resposta: es farà a mar per sempre més, deixarà que es perdin les seves possessions, la dona i el fill hauran de captar per sobreviure. I quan la mare li demana què se'n farà, d'ella, ell respon que cremarà a l'infern per haver-lo incitat. La balada està hàbilment escrita en forma de diàleg, no hi ha narrador, i la informació ens arriba incompleta. La mare ha estat manipulant el fill, empenyent-lo a l'assassinat, i ara s'adona que ho ha perdut tot? O el fill ha malinterpretat els seus comentaris ressentits i ara ella n'està horroritzada? Cherchez la femme?

Aquest poema el va recollir Thomas Percy el 1765 a Reliques of Ancient English Poetry, era la versió anglesa d'una antiga balada escocesa, i Johann Gottfried Herder es va afanyar a traduir-lo a l'alemany i incloure'l a Volkslieder, publicat el 1778. I, com que la història és sucosa, n'hi ha unes quantes versions musicals.

Aquesta setmana escoltarem la de Carl Loewe, Edward, una magnífica cançó composta el 1818, quan tenia vint-i-un anys, i publicada dins de l'op. 1 (també hi trobem l'estupenda Erlkönig). El poema té set estrofes, cadascuna d'elles amb una pregunta i una resposta; Loewe evita l'estructura estròfica i va presentant material musical nou i repetint-ne de prèviament escoltat segons li demana el text. A les tres primeres estrofes la tensió va creixent fins que el fill confessa el crim, cantant "Vater" amb un fortissimo que impressiona. La cançó podria acabar aquí i, de fet, sembla que conclou amb un postludi de vuit compassos que es va extingint per tancar la peça. Imagineu l'expectació dels oients de l'època que la sentien per primera vegada (i no tenien ningú que els fes spoiler, com us faig jo a vosaltres) quan s'adonaven que es reprenia ("i ara, què? Que no és prou gros, que hagi mort el pare?"). El sentit teatral de Loewe estava realment esmolat, i la represa va incrementant la tensió fins a arribar a un segon clímax encara més impactant que el primer.

De l'antiga balada escocesa n'hi ha moltes versions, com sol passar; amb orígens perduts en el temps o les més recents, ja incorporades al folklore nord-americà. També n'hi ha moltes amb una forma i una història similar escampades per tot el nord d'Europa. El que crida l'atenció és que a una part d'aquestes versions hi ha una diferència significativa: el fill no mata el pare, sinó el germà, i no se suggereix cap intervenció de la mare (imagineu el seu horror!). De vegades el mata deliberadament, de vegades i de vegades és un accident, el que nosaltres en diríem un homicidi involuntari. Suposo que en aquest cas no s'hi parla d'espasa, perquè un pot caure malament i picar el cap mortalment contra una pedra, però costa d'imaginar-se un accident amb una espasa. Aquestes variacions, són només diverses elaboracions, destil·lades al llarg dels segles i en societats diferents, sobre complicades relacions fraternes o patern-filials, o hi ha alguna cosa més?

Sembla que a Percy li va arribar la balada a través d'un amic, que l'havia rebuda d'una amiga. Sembla que algú, l'amiga o un altre corresponsal, n'havia modificat el text; potser lleugerament, potser de manera decisiva, canviant la víctima o afegint-hi la complicitat de la mare. No era estrany que en aquella època, que tot just es començava a compilar cançons populars, s'hi fessin afegitons. La qüestió és que així li va arribar a Percy, així la va publicar Herder i així la va musicar Loewe, i no em negareu que el cop d'efecte és important. Escoltarem Edward, op. 1/1 de Carl Loewe en una versió estupenda, la de Johannes Martin Kränzle i Hilko Dumno.

 

Edward

Dein Schwert, wie ist’s von Blut so rot?
Edward, Edward!
Dein Schwert, wie ist’s von Blut so rot,
Und gehst so traurig da?—Oh!
Ich hab’ geschlagen meinen Geier tot,
Mutter, Mutter!
Ich hab’ geschlagen meinen Geier tot,
Und das, das geht mir nah—Oh!

Deines Geiers Blut ist nicht so rot,
Edward, Edward!
Deines Geiers Blut ist nicht so rot,
Mein Sohn, bekenn mir frei—Oh!
Ich hab’ geschlagen meinen Rotross tot,
Mutter, Mutter!
Ich hab’ geschlagen meinen Rotross tot,
Und’s war so stolz und treu—Oh!

Dein Ross war alt und hast’s nicht not,
Edward, Edward!
Dein Ross war alt und hast’s nicht not,
Dich drückt ein andrer Schmerz—Oh!
Ich hab’ geschlagen meinen Vater tot,
Mutter, Mutter!
Ich hab’ geschlagen meinen Vater tot,
Und das, das quält mein Herz—Oh!

Und was wirst du nun an dir tun?
Edward, Edward!
Und was wirst du nun an dir tun?
Mein Sohn, das sage mir! O!
Auf Erden soll mein Fuss nicht ruhn!
Mutter, Mutter!
Auf Erden soll mein Fuss nicht ruhn!
Will wandern übers Meer—Oh!

Und was soll werden dein Hof und Hall?
Edward, Edward!
Und was soll werden dein Hof und Hall?
So herrlich sonst, so schön—Oh!
Ach immer steh’s und sink und fall!
Mutter, Mutter!
Ach immer steh’s und sink und fall!
Ich werd’ es nimmer sehn—Oh!

Und was soll werden aus Weib und Kind?
Edward, Edward!
Und was soll werden aus Weib und Kind,
Wann du gehst übers Meer?—Oh!
Die Welt ist gross, lass sie betteln drin,
Mutter, Mutter!
Die Welt ist gross, lass sie betteln drin,
Ich seh’ sie nimmermehr—Oh!

Und was soll deine Mutter tun?
Edward, Edward!
Und was soll deine Mutter tun?
Mein Sohn, das sage mir—Oh!
Der Fluch der Hölle soll auf Euch ruhn,
Mutter, Mutter!
Der Fluch der Hölle soll auf Euch ruhn,
Denn ihr, ihr rietet’s mir!—Oh!

La teva espasa, com és que està vermella de sang?
Eduard, Eduard!
La teva espasa, com és que està vermella de sang?
I com és que estàs tan trist? Oh!
“He mort el meu voltor,
mare, mare!
He mort el meu voltor,
i això, això em sap greu. Oh!”

La sang del teu voltor no és tan vermella,
Eduard, Eduard!
La sang del teu voltor no és tan vermella:
fill meu, confessa-m'ho amb sinceritat. Oh!
“He mort el meu corser rogenc,
mare, mare!
He mort el meu corser rogenc,
i ell era tan altiu i fidel. Oh!”

El teu corser era vell i no et feia falta,
Eduard, Eduard!
El teu corser era vell i no et feia falta,
una altra aflicció t'oprimeix. Oh!
“He mort el meu pare!
Mare, mare!
He mort el meu pare,
i això, això turmenta el meu cor! Oh!”

I ara quin càstig t'infligiràs,
Eduard, Eduard?
I ara quin càstig t'infligiràs,
fill meu, confessa-m'ho! Oh!
“Els meus peus no tocaran mai més la terra!
Mare, mare!
Els meus peus no tocaran mai més la terra!
Vull viatjar per el mar! Oh!”

I què s'esdevindrà del teu palau i les quadres,
Eduard, Eduard?
I què s'esdevindrà del teu palau i les quadres,
altrament tan esplèndids, tan bells? Oh!
“Ai, els deixaré estar fins que caiguin i s'esfondrin!
Mare, mare!
Ai, els deixaré estar fins que caiguin i s'esfondrin,
i això no ho veuré mai! Oh!”

I què s'esdevindrà de la teva esposa i el teu infant,
Eduard, Eduard?
I què s'esdevindrà de la teva esposa i el teu infant
quan siguis al mar? Oh!
“El món és gran, deixa que hi demanin almoina,
mare, mare!
El món és gran, deixa que hi demanin almoina,
jo no els veuré mai més! Oh!”

I què ha de fer la teva mare,
Eduard, Eduard?
I què ha de fer la teva mare,
fill meu, digues-m'ho? Oh!
“Haureu de suportar la maledicció de l'infern,
mare, mare!
Haureu de suportar la maledicció de l'infern,
per el consell que m'heu donat! Oh!”

(traducció de Salvador Pila)

 

Articles relacionats

Comments powered by CComment

Si us plau, activeu el javascript per enviar aquest formulari

LIFE Victoria 2022

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

Sèries

El Buch der Lieder i deu compositors
serie tristes
Les deu cançons més tristes
serie tristes
Les deu cançons més felices
serie felices
Deu cançons amb cuques
serie cuques
Cançons de Wilhelm Meister
serie Wilhelm
Lied goes pop
serie pop
Abecedari Liederabend
serie abecedari
El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita
serie esmuc