Em penso que ja us ho havia dit, que jo no volia posar en marxa aquest blog. Venia de fer, per primera vegada, un curs de lied; el títol era una declaració d'intencions: "El lied, un gènere proper", i el descriptor ho acabava d'aclarir: "Sovint el lied és considerat com un gènere musical difícil, allunyat del nostre dia a dia. Però, com podria ser així, si ens parla de la vida?" El lied ens parla de la vida, sí; ho fa amb un llenguatge diferent del que fem servir ara, però si podem connectar amb el que escrivia Shakespeare, no veig per què no hauríem de fer-ho amb un poema del segle XIX. I un dels objectius d'aquell curs, de tots els meus cursos, era mirar de trencar, o almenys d'afeblir, les reserves dels assistents reticents.
La qüestió és que allò era un curs, tots ens veiem les cares, i comentàvem, i preguntàvem. Un blog és diferent; el diàleg comença com un monòleg i l'intercanvi ve després. Tot i que no em convencia la idea, m'hi van empènyer, i encara sort. Així començava Liederabend. Per cert, no recordo si us he explicat mai com vaig arribar al nom: després de proves i més proves descartades, el vaig somiar. El meu pobre cervell treballava fora d'hores.
El primer canvi important al blog va arribar al començament de la següent temporada. Algunes persones m'havien dit que havien intentat llegir les entrades traduïdes a l'anglès i que allò era inintel·ligible. I tenien raó, els traductors automàtics de l'època eren precaris i les traduccions a l'anglès no hi havia qui les seguís (alhora que, coneixent la versió original, tenien moments divertits). Per insuficient que fos el meu anglès, era millor que la traducció automàtica, així que... som-hi, publiquem també en anglès!
Va ser la primera vegada que va sorgir un problema tècnic greu. De les dues plataformes gratuïtes predominants llavors havia descartat WordPress, perquè inseria publicitat als articles i no ho volia, i havia allotjat el blog a Blogspot. Ves per on, però, Blogspot no era una plataforma multilingüe. Almenys, tenia l'avantatge que si sabies programar era molt flexible, i "enginyer ve d'enginy", que ens deia a classe un professor d'Antenes; així que vaig muntar un "blog bilingüe". Vaig continuar fent-hi ampliacions i va arribar un moment que, per flexible que fos, allò es quedava petit. Llavors va arribar el segon gran canvi: deixar la casa de lloguer (gratuïta) i passar a la de propietat (de pagament) que, gràcies al meu dissenyador web de capçalera, és còmoda, àmplia i creix cada vegada que ho necessito.
De fet, aprofito per explicar-vos una nova ampliació. Fins ara podíeu arribar a totes les cançons publicades des del menú Hem escoltat, on els compositors estan ordenats per ordre alfabètic. Des d'avui, podeu arribar-hi des de Compositors, on els autors dels lieder que hem escoltat estan ordenats per ordre cronològic; sempre m'ha semblat que el context temporal és important (a casa els discos estan ordenats així) i feia temps que volia afegir-hi la cronologia. Espero que us serà útil.
El 2 de febrer de 2012 publicava el primer article de Liederabend amb un títol també descriptiu: "Un blog de què?". Han passat les setmanes, els mesos i els anys, i aquí estem: som a 2 de febrer de 2022, ha passat una dècada. Gràcies a tots per ser-hi. Els lectors habituals haureu trobat a faltar al títol les xifres que tradicionalment anuncien els aniversaris de Liederabend. Aquí les teniu: 538 / 124 / 238 / 239 / 235. És a dir, en aquests deu anys hem escoltat 538 cançons de 124 compositors, amb poemes de 238 poetes, interpretades per 239 cantants i 235 pianistes. Reconec que em fa una mica de vertigen, tot plegat.
La música del desè aniversari serà Im Haine, una cançó lleugera i lluminosa, amb el punt just d'ombres, amb poema de Franz Bruchmann. La posa el rei de la casa, naturalment; serà el 112è lied de Schubert a Liederabend. L'interpreten dos grans músics: Simon Keenlyside, que va ser el representant dels cantants actuals a l'abecedari de Liederabend, i Malcolm Martineau, que ho va ser dels pianistes.
Una vegada més, gràcies. Ens retrobarem d'aquí a una setmana.
Sonnenstrahlen
Durch die Tannen,
Wie sie fallen
Ziehn von dannen
Alle Schmerzen,
Und im Herzen
Wohnet reiner Friede nur.
Stilles Sausen
Lauer Lüfte,
Und im Brausen
Zarte Düfte,
Die sich neigen
Aus den Zweigen,
Atmet aus die ganze Flur.
Wenn nur immer
Dunkle Bäume,
Sonnenschimmer,
Grüne Säume
Uns umblühten
Und umglühten,
Tilgend aller Qualen Spur!
Els raigs del sol
quan cauen
a través dels avets,
s'emporten d'allà
totes les penes,
i als nostres cors hi viu
només la pau autèntica.
El silenciós brunzir
de tebis oratjols
i el xiuxiueig
de dolces fragàncies
que baixen
de les branques,
alenen per tots els camps.
Si per sempre poguessin
els foscos arbres,
la lluïssor del sol,
els verds marges
florir i resplendir
al nostre entorn
cancel·lant qualsevol rastre de dolor!
(traducció de Salvador Pila)
Articles relacionats
110-48-70-69-63
El 5 de f...
173-62-103-100-95
Benvolg...228/69/126/120/113
Si veieu un tí...
Comments powered by CComment