L'orguenet va ser un instrument musical molt present al carrer a final del segle XIX i començament del XX. La seva popularitat tenia sobretot tres motius: es podia traslladar fàcilment perquè anava muntat sobre rodes, la música que produïa es podia sentir a una certa distància i, el més important de tot, no calia saber de música per tocar-lo. La part principal de l'orguenet era un cilindre metàl·lic on es gravaven les melodies, i per fer-lo sonar només calia fer rodar una maneta, la mecànica de l'aparell [...]

La primera cançó de Nadal que vam escoltar en aquest blog, el desembre de 2012, va ser el superb Geistliches Wiegenlied de Johannes Brahms, una cançó del 1863 que el compositor va dedicar al seu fillol, el fill del violinista Joseph Joachim i la contralt Amalie Scheeweiß. El text que va triar era un dels Geistliche Lieder [Cançons sacres] de l'Spanisches Liederbuch [Cançoner espanyol] d'Emmanuel Geibel i Paul Heyse, que era la versió alemanya d'uns versos de Lope de Vega. El març de [...]

Els nens petits es tapen els ulls quan s'enfaden i no volen que els veiem, i els adults evitem mencionar les coses desagradables i inevitables, com si així les féssim desaparèixer o com si només per esmentar-les les invoquéssim. Potser per això, Modest Mussorgski va pensar que al cicle de cançons que estava escrivint li diria Ona [Ella], el pronom que es feia servir sovint a Rússia per referir-se a la mort (смерть, smert) en una època en què la mortalitat era altíssima. El compositor preparava una obra [...]

El Club Wagner Barcelona organitza regularment activitats per als seus socis que, lògicament, se centren en la música wagneriana. Però, de tant en tant, s'hi convida altres compositors, i vet aquí que fa unes setmanes ens hi vam trobar per parlar del Winterreise de Schubert. En la introducció del que seria una audició comentada em vaig referir al dificultós camí que havia seguit el cicle fins a afermar-se en el repertori.

"Bella com el migdia, més misteriosa que la mitjanit". Així descriu el poeta l'estimada distant i inassolible en els versos que escoltarem musicats avui. L'autor n'és Nikolai Minski, un respectat poeta bielorús, conegut també per la seva tasca com a traductor de poetes com Byron, Shelley o Verlaine, o d'obres com La Ilíada. El 1887, Minski va publicar un recull de vuit poemes, De l'oriental, l'últim dels quals és Tan bella com el migdia.