Winter Sunset in a Spruce Forest - Julius Sergius von Klever
Posta a l'hivern en un bosc d'avets - J. S. von Klever

Tornem a la sèrie El Buch der Lieder i deu compositors amb un altre dels poemes del Lyrische Intermezzo, el n. 33, Ein Fichtenbaum steht einsam [Un avet s'alça solitari]. A diferència de la majoria de poemes d'aquest llibre, en els quals la veu poètica parla en primera persona, en aquest hi trobem un observador extern que ens parla d'aquest avet que es troba sol en un lloc llunyà, al Nord, envoltat de glaç i de neu. L'observador és extern, però omniscient, i ens diu que l'arbre somia amb una palmera que viu a l'Orient, també sola i trista a una terra que crema.

Una primera lectura ens fa pensar que Heine evoca dos amants separats que s'enyoren. Els amants no poden reunir-se, què hi ha més lligat al seu lloc que un arbre? Però si alguna mà màgica els ajudés i en trasplantés un, aquest no trigaria a morir: ni l'avet suportaria la sequera ni la palmera es faria al fred del Nord. Sembla que els amants no només estan separats sinó que pertanyen a mons diferents i irreconciliables. Hi ha, però, (almenys) una segona lectura del poema: l'avet, una versió estàtica del wanderer, somia a marxar (i, com que l'Orientalisme plana sobre el poema, somia amb els atractius d'una terra càlida i assolellada, llunyana i misteriosa). El narrador omniscient no ens diu clarament quin és el motiu de la tristesa de la palmera, però el seu entorn no sembla el més acollidor del món. Podríem pensar que tots dos anhelen el que no tenen i que ens trobem davant una versió poètica de la dita que l'herba del veí sempre és més verda.

La versió musical més coneguda d'aquest poema és la de Franz Liszt, però com que el compositor està representat a la llista amb Vergiftet sind meine Lieder, n'he triat una de molt menys freqüent, la d'Edvard Grieg.

De les prop de cent-cinquanta cançons que va escriure Grieg, vint tenen text alemany i, d'aquestes, vuit tenen poemes de Heine. Der Fichtenbaum [L'avet], n'és l'última; està composta el 1893, quan Grieg tenia cinquanta anys, i la trobem inclosa dins del recull Elegiske Digte, op. 58 [Cançons elegíaques]. Aquest recull és també l'últim amb poemes de John Paulsen, el poeta que Grieg més va musicalitzar: disset de les seves cançons tenen versos del seu amic Paulsen. Per cert, que als lectors wagnerians, que em consta que n'hi ha uns quants, us agradarà saber que tots dos amics van viatjar plegats el 1876 al primer Festival de Bayreuth i van entusiasmar-se amb la Tetralogia. Anècdotes a banda, poc se sap del senyor Paulsen, ni tan sols els llibres de literatura noruega en parlen gaire. Sembla que les seves obres de joventut haurien estat ben rebudes, i el mateix Henrik Ibsen en va parlar amb admiració, però les expectatives no es van complir.

La segona de les Cançons elegíaques és På Norges nøgne fjelde, la versió noruega d'Ein Fichtenbaum steht einsam. Segons diversos autors, la traducció de Paulsen és molt bona. La mètrica és tan fidel a l'original que, tot i que les cançons es van publicar originalment en noruec, el catàleg d'obres de Grieg inclou també la versió en alemany; els pocs enregistraments que hi ha de les cançons els trobem en totes dues llengües. Diverses fonts situen aquestes cançons entre les més fluixes del compositor. Potser és veritat, no ho sé. És cert que På Norges nøgne fjelde/Der Fichtenbaum no té res a veure amb l'exuberància de cançons molt més conegudes com Ein Traum, però m'agrada la seva sobrietat, que em fa pensar en boscos silenciosos i solitaris. A veure què us sembla a vosaltres.

Com que és una cançó tan curta, us proposo que n'escoltem les dues versions, amb els textos alemany i noruec; així gaudim dels versos de Heine i de la bona feina de Paulsen. Els intèrprets de På Norges nøgne fjelde són Monica Groop i Roger Vignoles i els de Der Fichtenbaum, Harald Bjørkøy i Jens Harald Bratlie.

 

På Norges nøgne fjelde
 
Der Fichtenbaum

Ein Fichtenbaum steht einsam
Im Norden auf kahler Höh’.
Ihn schläfert; mit weißer Decke
Umhüllen ihn Eis und Schnee.

Er träumt von einer Palme,
Die, fern im Morgenland,
Einsam und schweigend trauert
Auf brennender Felsenwand.

Un avet està solitari
al nord, en un cim pelat;
somnolent, en una blanca flassada,
envoltat de gel i neu.

Somia en una palmera
que, lluny, en terres d’orient,
està sola, silenciosa i trista
damunt una ardent paret de roca.

(traducció de Salvador Pila)

På Norges nøgne fjelde
en gran så ensom står.
Den slumrer; et snehvidt lagen
omkring den Vinteren slår.

Den drømmer om en palme,
der fjernt i morgenland
sørger forladt og stille
i ørkenens hede sand.

 

Articles relacionats

Comments powered by CComment

Si us plau, activeu el javascript per enviar aquest formulari

LIFE Victoria 2022

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

Sèries

El Buch der Lieder i deu compositors
serie tristes
Les deu cançons més tristes
serie tristes
Les deu cançons més felices
serie felices
Deu cançons amb cuques
serie cuques
Cançons de Wilhelm Meister
serie Wilhelm
Lied goes pop
serie pop
Abecedari Liederabend
serie abecedari
El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita
serie esmuc