Aquesta em sona! (IV)

Retrat d'una dona donant - P. Christus

 

Arribem a la tercera i darrera entrada de la minisèrie en col·laboració amb Isabel Villagar i el seu blog La brújula del canto; com sempre, donem la benvinguda especialment als lectors que arriben per aquest camí. Com segurament recordareu, i si no ja us ho recordo ara, vam pensar de centrar-nos el els lieder més cèlebres, tan cèlebres que potser no sapiguem que són lieder, arran d'una entrada que vaig escriure fa gairebé quatre anys. A la primera part de la minisèrie vam escoltar l'obra més coneguda de Brahms, la seva cançó de bressol (una de les seves cançons de bressol, de fet), a la la segona, la més coneguda de Haydn, l'himne nacional alemany, i avui escoltarem la més coneguda de Schubert. I sí, totes tres són lieder. Ara, que la de Schubert, tot i ser la més coneguda de Schubert, no la va escriure Schubert. O no ben bé. O no del tot. Potser que us ho expliqui, no?

Oi que tots, absolutament tots, coneixeu això? Que alci la mà qui no ho hagi sentit mai en un casament:

Aquest vídeo és un fragment de la pel·lícula Serenade, dirigida el 1956 per Anthony Mann, i el que Mario Lanza canta mentre Sara Montiel se'l mira extasiada ho coneixem tots com l'Ave Maria de Schubert. I sí, Schubert en va escriure la música però no, no hi va posar aquesta lletra.

Schubert va escriure aquesta música per a un poema de Walter Scott, un fragment de la seva obra The lady of the lake, que narra una història d'amors i lluites situada a Escòcia al segle XVI. El 1825, Franz Schubert va escriure els Sieben Gesänge aus Walter Scotts "Fräulein von See", a partir de la traducció que Adam Storck havia fet de l'obra d'Scott. Dels set cants, cinc són lieder per a veu i piano cantats tres personatges de l'obra: Normann, Malcolm i Ellen; els altres dos són cants corals, interpretats per un cor masculí i un altre de femení, respectivament. El cant femení, Coronach, és un cant fúnebre que vam escoltar fa gairebé un any, aprofitant que era part del programa de cloenda de la Schubertíada.

Ellen Douglas és l'heroïna del poema, i a ella li corresponen tres dels cinc lieder; el darrer, que és la sisena peça del cicle, es coneix senzillament com a Ellens Gesang III i és una pregària de la jove a la Mare de Déu; en aquesta història de lluites ella, el seu pare i el seu promès són en perill i Ellen demana protecció. Aquest lied de seguida es va fer popular en el entorn de Schubert, ell i el seu amic Michael Vogl l'interpretaven sovint (en aquella època no hi havia cap problema perquè un baríton cantés les paraules de la donzella) i en algun moment algú va substituir les paraules de Scott per les de l'oració.

No se sap ben bé com va anar, sembla ser que el tercer cant d'Ellen es va començar a cantar amb el text de l'Ave Maria unes dècades després de la mort de Schubert, segurament perquè les tres estrofes del lied comencen amb les paraules Ave Maria! La versió religiosa es va fer tan popular que pràcticament va emmascarar la versió original. El problema, si en podem dir així, és que es coneix com a "Ave-Maria-de-Schubert" i el pobre Schubert mai de la vida hauria fet una versió del seu lied amb tan poca traça, entaforant-hi les paraules de l'oració amb calçador. Penseu que exagero? Aquest és el text de l'Ave Maria en llatí:

I aquest és el text que canta Mario Lanza en el vídeo (per sort, només en canta la primera part):

El senyor que va pensar que seria bona idea fer servir la música de Schubert per fer-ne un Ave Maria segurament ho va fer amb molt bona voluntat però es va quedar descansat... Per sort, la Història ens va amagar pietosament el seu nom. Com que aquesta versió l'haureu sentit un munt de cops, us convido a escoltar el lied de Schubert, on paraules i música lliguen perfectament, com correspon al rei d'aquesta casa. Serà la versió de Gundula Janowitz i Irwin Gage.

Si heu recuperat aquella primera entrada, Aquesta em sona!, potser trobareu a faltar que no parli en aquesta minisèrie de la cinquena cançó que hi esmentava, Ständchen, de Schubert. No ho he fet perquè en vaig parlar en una altra ocasió ara fa gairebé dos anys; si voleu recuperar-la i, sobretot, escoltar un lied tan preciós, aquí la teniu.

Gràcies a la Isabel per proposar-me la col·laboració i gràcies als lectors que heu arribat des de La brújula del canto, espero que continueu visitant aquest web. Us espero a tots, vingueu d'on vingueu, la setmana vinent. Que tingueu una molt bona revetlla de Sant Joan!