Pomeres, Elvis Presley i Roy Orbison

Pomeres florides - P. Mondriaan

De vegades em venen al cap unes frases d'un lied i em ronden fins que l'identifico, us n'he parlat. També em passa que sento una música (ves a saber on) que em recorda un lied, i no paro fins que el localitzo; també us en vaig parlar. Hi ha una altra variació sobre aquest tema, que és quan sento un lied que em recorda una altra cosa, i això és el que em va passar fa uns dies, quan triava una versió de Seligkeit per compartir amb vosaltres.

Anava escoltant diferents interpretacions d'aquest lied, i, ja que hi era, picossejava aquí i allà en els discos. I llavors vaig escoltar una cançó tan maca que vaig deixar de banda Selikgeit i m'hi vaig dedicar una estona. De fet aquesta cançó, amb un nom curt i fàcil de recordar, An die Apfelbäume, wo ich Julien erblickte, [A les pomeres, on vaig veure Júlia], no només era molt maca, també la vaig trobar original i amb un inici molt modern. I llavors vaig pensar: què em recorda, aquest començament? Però havia de tornar a Seligkeit.

Quan em vaig poder posar amb An die Apfelbäume (si no us fa res, li escurço el nom) li vaig tornar a trobar aquella semblança amb… no sabia, amb què, però era alguna cosa molt posterior. Un parell d'escoltes després vaig adonar-me que buscava una cançó dels anys cinquanta (del segle XX, vull dir). I aquella veu que em rondava… Elvis? Doncs res, a repassar cançons d'Elvis Presley. Però no trobava allò que buscava, fins que se'm va encendre una llumeta: Elvis, o Roy Orbison? Canvi de discografia! I amb aquesta veu vaig localitzar de seguida la peça en qüestió: Unchained Melody.

Unchained Melody [Melodia desencadenada] és una cançó d'Alex North amb text de Hy Zaret, escrita per a la pel·lícula Unchained, dirigida l'any 1955 per Hall Bartlett i ambientada en una presó. No sé quina acceptació devia tenir la pel·lícula, però la cançó es va fer enormement popular, i se n'han fet un munt de versions; entre elles, les d'Elvis Presley i Roy Orbison, com jo recordava, tot i que la més coneguda és la dels Righteous Brothers. Estic segura que la coneixeu, però, per si no la localitzeu només amb el nom, us enllaço aquí la versió original, la de la pel·lícula. Allà la cantava Todd Duncan, el baríton que va estrenar l'òpera Porgy & Bess i va ser un dels primers cantants negres a pujar als escenaris dels teatres d'òpera, amb papers com Tonio de Cavalleria Rusticana o Escamillo de Carmen.

Haig d'admetre que un cop vaig haver escoltat totes dues cançons seguides, Unchained Melody i An die Apfelbäume, vaig trobar que els principis de totes dues no s'assemblaven tant com m'havia semblat inicialment. Sí que hi ha alguna cosa que les lliga, potser l'atmosfera, però no són precisament com dues gotes d'aigua. Però, com que, anècdotes a banda, An die Apfelbäume m'agrada molt, la volia compartir igualment amb vosaltres. A més, com podia deixar passar l'ocasió de tenir Elvis i Orbison al títol d'un article a Liederabend?

Schubert la va compondre el maig de 1816. Aquelles setmanes estava immers en la poesia del Göttinger Hainbund, un cercle literari fundat a Göttingen el 1772; sobretot, en aquells dies treballava amb versos de Ludwig Hölty, el membre més destacat del cercle. El poema que ens ocupa, escrit el 1775, el trobem amb dos títols: An die Apfelbäume, wo ich Julien erblickte i An die Apfelbäume, wo ich Laura erblickte. Julien i Laura eren la mateixa persona, Anna Juliane Hagemann, una jove que Hölty va conèixer als disset anys, abans d'anar a la universitat. Per a ella devia ser una coneixença més; es va casar i va fer la seva vida, segurament aliena a l'amor (i a la poesia) que havia inspirat en el jove. Ell la va idealitzar, i sovint s'hi referia als seus versos com a Laura, com l'amor de Petrarca (per exemple, a Seligkeit ho fa així).

A les dues primeres estrofes del poema, la veu poètica ens parla en primera persona d'un primer amor, d'una posta de sol i de la imatge de l'estimada. La música de Schubert, estròfica, transmet la frisança de l'enamorat, el “deliri sagrat, neguitós i ferotge”. A la tercera estrofa ens parla en tercera persona un observador d'aquesta escena, o d'una altra de similar. La música canvia radicalment, es torna solemne, com correspon a la promesa d'amor etern dels amants. Immediatament, però, comença la quarta estrofa amb una línia vocal molt similar a les dues primeres; el piano, en canvi, tan inquiet com era a la primera estrofa, ara es torna melancòlic, com els versos.

Com us deia, un lied preciós, a parer meu, que no sé per què entre tots el tenim tan amagat. Espero que us agradi, sobretot en la interpretació rodona que en fan Wolfgang Holzmair i Ulrich Eisenlohr, els mateixos intèrprets de la setmana passada.

An die Apfelbäume, wo ich Julien erblickte

Ein heilig Säuseln, und ein Gesangeston
Durchzittere deine Wipfel, o Schattengang.
Wo bang’ und wild der ersten Liebe
Selige Taumel mein Herz berauschten.

Die Abendsonne bebte wie lichtes Gold
Durch Purpurblüten, bebte wie lichtes Gold
Um ihres Busens Silberschleier;
Und ich zerfloß in Entzückungsschauer.

Nach langer Trennung küsse mit Engelkuß
Ein treuer Jüngling hier das geliebte Weib,
Und schwör’ in diesem Blütendunkel
Ewige Treue der Auserkornen.

Ein Blümchen sprosse, wann wir gestorben sind,
Aus jedem Rasen, welchen ihr Fuß berührt,
Und trag’ auf jedem seiner Blätter
Meines verherrlichten Mädchens Namen.

Un mormol sagrat i el so d’una cançó
tremolegen per les teves capçades, oh camí ombriu.
On, neguitós i ferotge, el deliri sagrat
del primer amor inebrià el meu cor.

El sol de l’hora baixa titil·lava com un or lluminós
a través de flors porpres, titil·lava com un or lluminós
al voltant del vel argentat del seu pit;
i jo em vaig fondre en un estremiment d’encís.

Després d’una llarga separació, amb besades angèliques,
un fidel jovencell petoneja aquí la dona estimada
i jura, en aquesta foscúria florida,
fidelitat eterna a la seva escollida.

Quan serem morts, que broti una petita flor
de cada gespa que els seus peus trepitjaren
i que cadascuna de les seves fulles porti
el nom de la meva adorada donzella.

(traducció de Salvador Pila)