Ens ha passat el wunderschöne Monat Mai encara tancats a casa, excepte per una passejada diària curta en temps i distància, tan incòmoda i estranya que no té gaire de passejada. Si viviu a Barcelona, ja m'entendreu; si viviu a llocs amb menys pressió demogràfica, confio que la vostra passejada sigui més agradable que la nostra.
Abans el mes no acabi, us proposo d'escoltar una tercera lectura musical d'un poema escrit per Ludwig Hölty el 1774, Die Mainacht [La nit de maig]. S'inscriu dins d'un corrent musical que coexistia durant la Il·lustració amb l'Sturm und Drang, el Sentimentalisme (l'Empfindsamkeit). Amb un to elegíac, ens parla de solitud i enyorança, tots dos sentiments presentats a través de la natura: en un bosquet il·luminat per la llum de la lluna, on sentim cantar els rossinyols i parrupar els coloms. Vam escoltar la musicalització que en va fer Schubert el 1815, Die Mainacht, D. 196; vam escoltar també la de Brahms, l'op. 43/2, del 1866, i aquesta setmana n'escoltarem una de composta el 1838, la de Fanny Mendelssohn, el seu op. 9/6.
Coneixem aquesta compositora més pel seu nom de soltera que no pas pel de casada, Fanny Hensel, mentre que a Clara Schumann la coneixem menys pel nom de soltera, Clara Wieck. Imagino que és així perquè durant molt de temps se les ha conegut, respectivament, com a “germana de” i “dona de”, i el cert és que no sé si hi ha una manera més correcta que una altra d'anomenar-les; això que el teu cognom desaparegui quan et cases sempre se m'ha fet molt estrany. Però bé, la qüestió és que Fanny era, com bé sabem, la germana de Felix Mendelssohn, quatre anys més gran que ell. Tots dos van rebre la mateixa educació excel·lent, segurament la millor que es podia rebre llavors a Berlin, i van viure el mateix ambient culte i benestant (el pare, Abraham, era banquer). La diferència entre tots dos és que Felix podia dedicar-se professionalment a la música, si així ho volia, i Fanny no.
Una senyoreta de la seva classe social no podia dedicar-se professionalment ni a la música ni a res, però s'hi podia dedicar de forma privada, a casa, i això és el que va fer. Els seus pares van establir a primers dels 1820 a casa seva els Sonntagsmusiken, reunions musicals que tenien lloc a migdia, els diumenges, cada dues setmanes. Allà, a banda dels joves talents de la família i altres músics del seu cercle, hi tocaven músics professionals llogats per tal de disposar d'una petita orquestra, i s'hi interpretava el repertori més variat, incloent-hi obres dels fills de la casa. El 1829, Felix va marxar de viatge al Regne Unit i Fanny es va casar, i les trobades musicals dels diumenges es van acabar. Fins que dos anys després van tornar, aquest cop dirigides per Fanny. Ella en triava el repertori, hi tocava el piano i hi dirigia tant l'orquestra com el cor que havia fundat; era una manera de fer que la seva música anés més enllà del paper, envoltada de la música de Bach o la de Beethoven. En aquestes reunions hi sovintejaven solistes com Joseph Joachim, Clara Schumann, Franz Liszt o Nicolò Paganini, la seva temporada devia fer enveja a més d'un programador oficial.
La música de Fanny, però, no es publicaven. La publicació formava part d'aquella professionalització que li estava vetada perquè el seu pare i el seu germà s'hi oposaven; la mare, que com l'àvia era una estupenda intèrpret de piano, li donava suport, però la seva opinió no comptava. De tant en tant, però, Felix li donava a la seva germana el gust de veure les seves obres publicades, camuflant-les entre les seves; així, a l'opus 8 (del 1828) hi havia tres lieder de Fanny i a l'opus 9 (de 1830), tres més.
Un cop casada amb Wilhelm Hensel, Fanny hauria pogut publicar amb el permís del seu home, que no hi veia inconvenient, però no ho va fer perquè Felix i el pare encara s'hi oposaven; vés a saber les discussions que devia haver-hi a les reunions familiars. Fins que el 1846, nou anys després que morís el pare, Fanny per fi va publicar. No sé si Felix finalment s'hi va avenir, o si ella li va dir en un florit alemany: “Mira, germanet, jo t'estimo i et respecto molt, però fins aquí.” Malauradament, la compositora va morir l'any següent. El seu marit encara va publicar algunes obres més en els anys posteriors, però la major part de la seva obra va restar inèdita.
Entre aquestes obres pòstumes hi ha Die Mainacht, op. 9/6, l'últim dels seus tretze lieder amb poema de Ludwig Hölty. Sota la influència del seu mestre, Carl Zelter, Fanny Mendelssohn va compondre els seus lieder (com Felix) seguint els postulats de la Segona escola de Berlín, en forma estròfica i amb esperit contingut, i Die Mainacht és un bonic exemple d'aquest estil; no hi sentirem ni rastre de la desesperació que sentim en el lied de Brahms. Sí que hi sentirem la segona estrofa, que Schubert i Brahms van descartar, però no l'última. En tractar-se d'un lied estròfic pur, els intèrprets trien les estrofes, i en aquesta versió que escoltarem, Soraya Mafi i Malcolm Martineau n'han triat les tres primeres.
Trobo que això d'escoltar diferentes versions musicals d'un mateix poema és una cosa que hauríem de fer més sovint (nota mental).
Wann der silberne Mond durch die Gesträuche blinkt,
Und sein schlummerndes Licht über den Rasen streut,
Und die Nachtigall flötet,
Wandl' ich traurig von Busch zu Busch.
Selig preis' ich dich dann, flötende Nachtigall,
Weil dein Weibchen mit dir wohnet in Einem Nest,
Ihrem singenden Gatten
Tausend trauliche Küsse giebt.
Überhüllet von Laub girret ein Taubenpaar
Sein Entzücken mir vor; aber ich wende mich,
Suche dunklere Schatten,
Und die einsame Thräne rinnt.
Quan l'argentada lluna entre els arbustos llambreja,
i escampa la seva llum abaltida sobre l'herba,
i el rossinyol refila,
vagarejo trist d'arbust en arbust.
Llavors penso com ets de feliç, rossinyol que refiles,
perquè la teva femella viu amb tu en un niu,
i a la seva parella cantaire
fa milers de petons confiats.
Entre el fullatge una parella de coloms parrupa
davant meu embadalida; però jo m'hi giro d'esquena
cerco ombres més foques,
i una llàgrima silenciosa brolla.
Articles relacionats
Cançó de primavera
De cançons...Benvinguda, primavera?
La meva am...20 de març a les 5:14
Aquest dim...
Comments powered by CComment