Una carta de bon matí - J. Leempoels
D'entrades dedicades a Schubert, el rei de la casa, en tenim unes quantes cada temporada; avui, com vam fer l'any passat i l'anterior, li dediquem una entrada per commemorar el 186è aniversari de la seva mort, el 19 de novembre de 1828 (aquest any la data coincideix amb la data de publicació). Tenia reservat un tema per a aquesta ocasió especial: l'”any dels miracles” de Schubert, 1815, durant el qual va compondre cent quaranta-cinc lieder.
La idea me la va donar fa uns quants mesos l'Elisa Rapado; al seu blog parlava de l'”Annus Mirabilis”, recordant que l'any vinent se'n compleixen dos-cents anys i ens convidava a cantants, pianistes i aficionats a celebrar-lo. Miraré d'anar-ho recordant durant l'any vinent, tot i que amb una entrada setmanal i dues sèries en marxa no goso comprometre'm a encetar-ne una altra. De moment, aquesta entrada servirà com a inauguració de la nostra celebració.
El 19 d'octubre de 1814, amb disset anys, Schubert va compondre Gretchen am Spinnrade, el lied que marca el naixament “oficial” del lied romàntic. Fins llavors, Schubert n'havia compost uns trenta. Durant el 1815 en va compondre, com déiem, cent quaranta-cinc, a banda de dues simfonies, dues misses, quatre obres per a escena i unes quantes obres corals, va ser el seu any més prolífic. Tot just començava a compondre i en aquesta producció trobem cançons senzilles, obres experimentals, diverses cançons a partir del mateix poema, obres mestres... una mica de tot. El ritme de composició era frenètic: el 19 d'octubre, per exemple, va escriure nou cançons, el 15 n'havia escrit vuit, i així trobaríem moltes dates amb més d'una cançó.
Què va passar perquè aquell any fos tan prolífic? Probablement hi van influir diferents factors. Era el primer any de Schubert com a mestre a l'escola que dirigia el seu pare; s'encarregava dels alumnes més petits, els que aprenien les beceroles. No li agradava, no servia per ensenyar, les criatures el martiritzaven i és possible que la música fos un refugi per a ell; de fet, la seva època de composició més fèrtil coincideix amb els dos anys que va ensenyar a l'escola, el 1816 va escriure un centenar de lieder). A més, ara disposava d'un piano que li havia regalat el seu pare, orgullós, després de l'estrena de la seva Missa en fa. També havia fet nous amics que s'afegien als que havia fet al Konvikt (l'internat a on havia estudiat música); ara el seu cercle el formaven Körner, Stadler, Holzapfel, Spaun, Mayrhofer, Hüttenbremer, tots ells cultes, interessats en les arts, sovint músics i poetes ells mateixos. Finalment, cal destacar que Schubert s'havia enamorat de Teresa Grob, la cantant que havia estrenat aquella Missa en fa i que li havia inspirat Gretchen am Spinnrade. Són moltes les circumstàncies que podrien haver influït en la sorprenent eclosió d'aquell jove; coneixeu qualsevol altre compositor que amb divuit anys tingués una obra similar?
He revisat quants dels lieder de Schubert que he compartit al blog són escrits durant l'any 1815 i n'he trobat sis: Abends unter den Linden, Der Jüngling an der Quelle, Die Mainacht, Erlkönig, Meeres Stille i Nähe des Geliebten, els tres darrers amb poemes de Goethe. Per a aquesta entrada podria haver triat algun altre dels més cèlebres, però n'he triat un de poc conegut que vaig escoltar per primer cop fa no gaire.
Recordeu que fa unes quantes entrades vaig parlar de l'Oxford Lied Festival? Finalment vaig poder organitzar-me una escapada de cap de setmana i vaig anar a un dels recitals. Va ser el calendari el que va triar per mi i va ser un recital de descobertes, perquè de la trentena de cançons que vam escoltar només en coneixia cinc. Aquell vespre els lieder giraven entorn de “Der Göttinger Hainbund”, un grup literari fundat el 1772 a la Universitat de Göttingen per un grup d'estudiants les poesies dels quals va inspirar Schubert en diverses ocasions, i aproximadament la tercera part de les cançons que es van interpretar estaven compostes el 1815.
Era el cas dels lieder amb poemes de Friedrich Gottlieb Klopstock, el referent literari del grup de Göttingen; Schubert va escriure vuit lieder amb els seus versos entre el 12 i el 15 de setembre. Entre ells hi ha un de ben conegut, Dem Unendlichen, però n'he triat per compartir amb vosaltres un dels poc coneguts, Furcht der Geliebten (Temor de l'estimada). Escrit el 1752, el poeta diu a la seva estimada Cidli (Margareta Moller, amb qui es va casar el 1754) que no passi ànsia per ell perquè ell confia que Déu el protegirà. Són només dues estrofes i Schubert en compon un lied estròfic que recorda un coral luterà, tendre i amorós com ho serà anys més tard, salvant totes les distàncies que volgueu, Du bist die Ruh. El sentirem interpretat per Simon Keenlyside i Graham Johnson.
La idea me la va donar fa uns quants mesos l'Elisa Rapado; al seu blog parlava de l'”Annus Mirabilis”, recordant que l'any vinent se'n compleixen dos-cents anys i ens convidava a cantants, pianistes i aficionats a celebrar-lo. Miraré d'anar-ho recordant durant l'any vinent, tot i que amb una entrada setmanal i dues sèries en marxa no goso comprometre'm a encetar-ne una altra. De moment, aquesta entrada servirà com a inauguració de la nostra celebració.
El 19 d'octubre de 1814, amb disset anys, Schubert va compondre Gretchen am Spinnrade, el lied que marca el naixament “oficial” del lied romàntic. Fins llavors, Schubert n'havia compost uns trenta. Durant el 1815 en va compondre, com déiem, cent quaranta-cinc, a banda de dues simfonies, dues misses, quatre obres per a escena i unes quantes obres corals, va ser el seu any més prolífic. Tot just començava a compondre i en aquesta producció trobem cançons senzilles, obres experimentals, diverses cançons a partir del mateix poema, obres mestres... una mica de tot. El ritme de composició era frenètic: el 19 d'octubre, per exemple, va escriure nou cançons, el 15 n'havia escrit vuit, i així trobaríem moltes dates amb més d'una cançó.
Què va passar perquè aquell any fos tan prolífic? Probablement hi van influir diferents factors. Era el primer any de Schubert com a mestre a l'escola que dirigia el seu pare; s'encarregava dels alumnes més petits, els que aprenien les beceroles. No li agradava, no servia per ensenyar, les criatures el martiritzaven i és possible que la música fos un refugi per a ell; de fet, la seva època de composició més fèrtil coincideix amb els dos anys que va ensenyar a l'escola, el 1816 va escriure un centenar de lieder). A més, ara disposava d'un piano que li havia regalat el seu pare, orgullós, després de l'estrena de la seva Missa en fa. També havia fet nous amics que s'afegien als que havia fet al Konvikt (l'internat a on havia estudiat música); ara el seu cercle el formaven Körner, Stadler, Holzapfel, Spaun, Mayrhofer, Hüttenbremer, tots ells cultes, interessats en les arts, sovint músics i poetes ells mateixos. Finalment, cal destacar que Schubert s'havia enamorat de Teresa Grob, la cantant que havia estrenat aquella Missa en fa i que li havia inspirat Gretchen am Spinnrade. Són moltes les circumstàncies que podrien haver influït en la sorprenent eclosió d'aquell jove; coneixeu qualsevol altre compositor que amb divuit anys tingués una obra similar?
He revisat quants dels lieder de Schubert que he compartit al blog són escrits durant l'any 1815 i n'he trobat sis: Abends unter den Linden, Der Jüngling an der Quelle, Die Mainacht, Erlkönig, Meeres Stille i Nähe des Geliebten, els tres darrers amb poemes de Goethe. Per a aquesta entrada podria haver triat algun altre dels més cèlebres, però n'he triat un de poc conegut que vaig escoltar per primer cop fa no gaire.
Recordeu que fa unes quantes entrades vaig parlar de l'Oxford Lied Festival? Finalment vaig poder organitzar-me una escapada de cap de setmana i vaig anar a un dels recitals. Va ser el calendari el que va triar per mi i va ser un recital de descobertes, perquè de la trentena de cançons que vam escoltar només en coneixia cinc. Aquell vespre els lieder giraven entorn de “Der Göttinger Hainbund”, un grup literari fundat el 1772 a la Universitat de Göttingen per un grup d'estudiants les poesies dels quals va inspirar Schubert en diverses ocasions, i aproximadament la tercera part de les cançons que es van interpretar estaven compostes el 1815.
Era el cas dels lieder amb poemes de Friedrich Gottlieb Klopstock, el referent literari del grup de Göttingen; Schubert va escriure vuit lieder amb els seus versos entre el 12 i el 15 de setembre. Entre ells hi ha un de ben conegut, Dem Unendlichen, però n'he triat per compartir amb vosaltres un dels poc coneguts, Furcht der Geliebten (Temor de l'estimada). Escrit el 1752, el poeta diu a la seva estimada Cidli (Margareta Moller, amb qui es va casar el 1754) que no passi ànsia per ell perquè ell confia que Déu el protegirà. Són només dues estrofes i Schubert en compon un lied estròfic que recorda un coral luterà, tendre i amorós com ho serà anys més tard, salvant totes les distàncies que volgueu, Du bist die Ruh. El sentirem interpretat per Simon Keenlyside i Graham Johnson.
Furcht der Geliebten
Cidli, du weinest, und ich schlummre sicher,
Wo im Sande der Weg verzogen fortschleicht;
Auch wenn stille Nacht ihn umschattend decket,
Schlummr' ich ihn sicher.
Wo er sich endet, wo ein Strom das Meer wird,
Gleit ich über den Strom, der sanfter aufschwillt;
Denn der mich begleitet, der Gott gebot's ihm.
Weine nicht, Cidli!
Plores, Cidli, i jo dormo segur,
allà on el camí es desdibuixa i s'esmuny en la sorra;
encara que la nit tranquila el cobreixi amb ombres,
hi dormo segur.
Allà on acaba, on un riu esdevé mar,
llisco sobre el riu que flueix més calmadament
perquè Déu, que m'acompanya, així li ho ordenà.
No ploris, Cidli.
Comments powered by CComment