Escenes estiuenques: la nit

Peter Pan - W. Disney (1953)

 

Terceri últim tema estiuenc: la nit. Perquè a l'estiu és quan més ve de gust gaudir de la nit: estar-se a l'aire lliure, a la fresca, festa, copes, amics... Recuperem alguns nocturns que hem escoltat fins ara i presentem un nou... lied? No ben bé, ja sabeu que de tant en tant m'agrada fer-me trampes al solitari. Però comencem per repassar els tres lieder, tres obres mestres; sembla que la nit inspira als compositors.

 

• Die Nacht, una obra de joventut de Richard Strauss que es va convertir en un dels seus lieder més coneguts. Una obra exquisida que ens parla de com la nit s'enduu la bellesa al seu pas. Va ser un dels primers lieder que vam escoltar i ho vam fer en la versió de Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch.
• La setmana següent vam escoltat Mondnacht, de Robert Schumann, un moment de quietud en què l'ànima del poeta es fon amb la nit. Un gran lied i una gran interpretació, la de Dietrich Fischer-Dieskau i Gerald Moore.
• Un altre lied de Schubert i una altra obra mestra: In der Nacht. El vam escoltar no fa gaire, un duo d'una bellesa que emociona, escrit a partir d'una cançó molt breu del Cançoner de palau del rei Ferran. La nostra versió va ser la de Geraldine McGreevy i Adrian Thompson acompanyats per Graham Johnson.

Els lectors habituals sabeu que de tant en tant em permeto una excursió des del lied a d'altres gèneres, normalment aprofitant el relax dels períodes de vacances i buscant una coartada que (mig) justifiqui la deriva. Aquesta setmana fem la nostra primera excursió a l'òpera fent servir com a coartada el nom de Korngold, que va tenir el detall d'incloure dos lieder a la seva òpera Die tote Stadt. El primer és Glück, das mir verblieb, el lied de Marietta, i el segon, el que escoltarem avui, és (Mein Sehnen, mein Wähnen) Tanzlied des Pierrot. Per si no coneixeu l'òpera, aquí teniu un enllaç amb l'argument i moltes més coses; nosaltres ens incorporem a la representació en el moment que una companyia d'actors, un cop acabada la seva funció, estan de festa de nit i en un carrer silenciós; Marietta demana a Fritz, el Pierrot, que li canti una cançó, i Fritz li canta aquesta preciositat, una de les joies del repertori dels barítons.

 

I si l'ària em sembla una joia, no m'ho sembla menys aquesta interpretació de Hermann Prey (amb 28 anys) i la Berliner Symphoniker dirigida per Wilhelm Schüchter. Espectacular. Espero que gaudiu d'aquest vals a la llum de la lluna.