Cançó de la setmana: The Crucifixion (S. Barber) - C. Studer, J. Browning
 
Pietà - Giovanni Battista Gaulli

Barber va néixer el 1910 i des de ben petit va començar a rebre formació musical. Va ser també un apassionat de la poesia, especialment de la dels segles XVIII i XIX, i de la cultura europea; abans de fer els vint anys ja havia fet el seu primer viatge de formació a Europa i hi va tornar molt sovint. El seu estil va ser qualificat de neoromàntic per alguns, de conservador per d'altres. No es va afegir mai als corrents que a partir dels anys 30 van trencar amb la tradició musical i la seva va ser una elecció conscient: per una banda, desitjava arribar a tantes persones com fos possible, no a les minories que podien gaudir d'un estil més intel·lectual. Per altra banda, considerava el que escrivia com l'evolució natural d'un llenguatge que encara estava molt viu i tenia molt a dir.

Cançó de la setmana: Der Rattenfänger (H. Wolf) - T. Allen, G. Parsons
 
Der Rattenfänger von Hameln - O.HerrfurthDe petits tots teníem algun conte que procuràvem evitar quan llegíem el nostre exemplar dels contes de Grimm o de Perrault. A mi no m'agradava gens El flautista d'Hamelí, no perquè tots els nens de la ciutat desapareguessin per sempre més (per a històries sinistres amb canalla era molt millor el Nap Buf) sinó perquè sempre hi havia il·lustracions d'aquestes criatures fastigoses que són les rates. Il·lustracions com la d'aquesta entrada, per exemple.

Cançó de la setmana: Damunt de tu només les flors (F. Mompou) - M. Caballé, A. de Larrocha
 
Ophelia - J. MillaisQue sense poemes no hi hauria cançons és una obvietat, tot comença amb un poema. El que potser no ens hem aturat a pensar és que sense les cançons no coneixeríem bona part dels poemes que han inspirat els compositors; potser sí els més coneguts, però, i la resta? Confeso que la major part dels poetes que apareixen per aquí eren per a mi uns desconeguts abans de trobar-los lligats als noms dels compositors. Les cançons també són, doncs, un vehicle per difondre la poesia, i la que sentirem avui n'és un bon exemple: Damunt de tu, només les flors, segurament la cançó catalana més coneguda i més cantada arreu.

Cançó de la setmana: Erstarrung (F. Schubert) - H. Hotter, G. Moore
 
Paisaje nevado - M.J. BecerrilContinuem el nostre recorregut per les deu cançons més tristes i arribem a Erstarrung (Convertit en gel), el quart lied de Winterreise (Viatge d'hivern) de Schubert. Amb aquest cicle ens trobem en el mateix cas que amb els Kindertotenlieder, pràcticament qualsevol cançó que triéssim podria formar part de la llista, o podria formar-ne part el cicle, directament. Com que alguna havia de triar em vaig quedar amb Erstarrung, una cançó desesperada (amb permís de Pablo Neruda).

Mulata con abanico - V.P. de LandaluzeNo tinc la més petita idea de rus. Si en un recital un cantant posem per cas francès canta cançons de Rachmaninov mai no sabré si està pronunciant el rus bé, regular o malament. Podria intentar comparar el que diu amb els enregistraments de cantants russos, però prou feina tindré intentant seguir la transcripció fonètica i la traducció al programa de mà. És a dir, que la interpretació em pot semblar fantàstica per més que a un senyor de Moscou assegut al meu costat li hagi semblat un atentat contra el seu idioma.

Si us plau, activeu el javascript per enviar aquest formulari

LIFE Victoria 2022

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

Sèries

El Buch der Lieder i deu compositors
serie tristes
Les deu cançons més tristes
serie tristes
Les deu cançons més felices
serie felices
Deu cançons amb cuques
serie cuques
Cançons de Wilhelm Meister
serie Wilhelm
Lied goes pop
serie pop
Abecedari Liederabend
serie abecedari
El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita
serie esmuc