Després de l'entrada tan llarga de la setmana passada, miraré de ser més breu per presentar-vos una cançó que segurament coneixeu: Canción al árbol del olvido. El compositor argentí Alberto Ginastera la va escriure el 1938, als vint-i-dos anys. És, per tant, una cançó de joventut, de la seva primera etapa, coneguda com a nacionalisme objectiu. Durant aquest temps, el [...]

Si freqüenteu l'abans-anomenat-Twitter segurament coneixereu les @alegrescomares, que amenitzen l'ecosistema clàssico-operístic amb els seus comentaris ocurrents, posant el dit a la nafra o plantejant dubtes gens innocents. Fa uns dies, coincidint amb el recital amb cançons de Tosti que va fer el tenor Javier Camarena al Palau, publicaven una piulada amb [...]

La primera vegada que vaig llegir Orgull i prejudici, d'adolescent, les línies que trobem al capítol 22 del llibre, tot just després que Charlotte Lucas hagi acceptat casar-se amb William Collins, un home estúpid i pompós, em van impressionar. Em compadia de la pobra Charlotte, condemnada no només a viure amb, sinó al servei de, algú tan insofrible, i em sobtava la seva [...]

Aquesta setmana acabem el cicle de Nadal amb una cançó dedicada als Reis d'Orient, com altres anys. Enguany, però, em permeto una petita llicència, perquè escoltarem un cant gregorià. O, millor dit, una adaptació d'un cant gregorià que Anna Lucia Richter i Ammiel Bushakevitz han inclòs en el seu disc Licht, un enregistrament que recull 800 anys de cançó [...]

A la cançó de Nadal que vam escoltar la setmana passada, Mariä Wiegenlied, hi ha dos detalls que podem interpretar com símbols de la crucifixió: el roserar i l'ocellet; podem trobar elements similars a moltes pintures que plasmen el motiu de la Mare de Déu amb el Nen. El pintor ens recorda el que ha de passar, un futur que la mare, d'alguna manera, també coneix.