Avanço un dia la publicació de l'article per fer-la coincidir amb Sant Jordi. No ens quedarem sense rosa a Liederabend, oi? Enguany, la rosa musical arriba de Rússia.
Les cançons més conegudes d'Anton Rubinstein (no gaire conegudes, malgrat tot) són les dotze que formen el cicle Zwölf Lieder von Mirza-Schaffy, compostes el 1854 i conegudes també com Persische Liebeslieder [Cançons d'amor perses]. El nom del poeta l'inclou el cicle: Mirzə Şəfi; nascut a Gandja entre 1792 i 1804 i mort a Tbilissi el 1852, és considerat un dels intel·lectuals més importants de l'Azerbaidjan.
La seva poesia va arribar a Centreeuropa mitjançant el poeta, professor i traductor alemany Friedrich Bodentstedt, que en tornar d'una estada d'uns quants anys a Tbilissi va publicar el 1851 el llibre Tausand und ein Tag im Orient [Mil i un dies a l'Orient], que incloïa les traduccions de diversos poetes l'obra dels quals havia conegut durant aquell temps. A petició del seu editor va publicar l'any següent un volum de poesia exclusivament de Şəfi, que havia estat el seu professor d'àzeri i persa; recollia els poemes ja publicats i n'afegia d'altres. Aquest volum va tenir un èxit enorme: trenta anys després se n'havien fet cent edicions, i el 1920, cent cinquanta. La bona acollida va anar més enllà de l'àmbit alemany, i Lieder des Mirza Schaffy es va traduir a nombroses llengües. Els compositors no van ser aliens a la febrada, i els poemes es van musicar fins i tot més que el Divan occidental-oriental de Goethe o Östliche Rosen de Rückert.
La nostra cançó d'aquesta setmana, Es hat die Rose sicht beklagt [La rosa s'ha lamentat]; la quarta de Zwölf Lieder von Mirza-Schaffy. El poema és molt breu, de només dues estrofes de tres versos. Quan escoltem la cançó ens pot cridar l'atenció que l'orientalisme és ben present a la música, una circumstància gens habitual en el lied. Llavors hem de pensar que malgrat el seu cognom, la seva formació i la seva estètica que beu de Beethoven, Schumann o Mendelssohn, Rubinstein era rus i també coneixia molt bé la música que es feia al seu país; per exemple, la de Mikhaïl Glinka, que uns anys enrere havia introduït l'orientalisme musical rus. Tot encaixa, doncs, i així tenim aquesta bonica mostra de cançó russa empeltada de tradició alemanya. Espero que us agradi la rosa tan exòtica que tenim aquest any, que interpreten Hélène Lindqvist i Phillip Vogler.
Una última cosa abans d'acabar: les activitats divulgatives de la Schubertíada van creixent i d'aquí a l'estiu n'hi haurà unes quantes; en aquest enllaç les trobareu totes (i també les que hi haurà a Vilabertran). La pròxima serà dimarts vinent a la llibreria Finestres, Victor Medem, director de la Schubertíada i jo mateixa parlarem dels poetes en llengua anglesa que han inspirat a tants compositors. Si veniu, estarem contents de saludar-vos.
Que passeu una diada de Sant Jordi estupenda!
Es hat die Rose sich beklagt,
Daß gar zu schnell der Duft vergehe,
Den ihr der Lenz gegeben habe --
Da hab' ich ihr zum Trost gesagt,
Daß er durch meine Lieder wehe
Und dort ein ew'ges Leben habe.
La rosa s'ha lamentat
que s'esvaeix massa ràpid l'aroma
que li va donar la pimavera...
Li he dit per consolar-la
que es flaira en els meus poemes
i allà té una vida eterna.
Comments powered by CComment