La setmana passada començàvem a parlar de les cançons de Wilhelm Meister i la novel·la que les conté, Wilhelm Meisters Lehrjahre (Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister). Com us avançava llavors, aquesta setmana uns explicaré algunes coses sobre Wilhelm que ens vindrà bé saber abans de començar amb la primera cançó. Si esteu pensant a llegir la novel·la millor passeu directament a escoltar el lied; si continueu llegint, espero que haguéu esmorçat bé. Preparats?
La mort d'una persona amb 35 anys sempre és una tragèdia per a la seva família i els seus amics. Si la persona té projecció pública i tant de talent com tenia Wunderlich, tots ens quedem (segurament amb un punt d'egoisme) una mica orfes del que podrien haver fet si haguessin tingut més temps. Havia arribat el tenor a la perfecció com li havia dit Giesen? Cap a on hauria anat la seva carrera? Fa de mal dir; la seva trajectòria operística va ser impressionant, en deu anys va interpretar un munt de papers. En canvi, en el lied encara tenia molt de camí per recórrer.
Fa unes setmanes un amic em va escriure per dir-me que havia d'escoltar un disc que s'acabava de comprar, lieder d'Strauss cantats per Konrad Jarnot. Per a ell Jarnot havia estat un descobriment, i val a dir que per a mi també ho va ser quan el vaig escoltar, però si me'l recomanava amb tant d'entusiasme era perquè el disc incloïa... els Vier letzte Lieder! Les quatre últimes cançons d'Strauss cantades per un baríton! Vaig quedar tan sorpresa com ell