Gràcies:
- a tots per ser-hi, lectors veterans i nouvinguts, fidelíssims i passavolants. Gràcies també pels vostres comentaris; aquí al blog se'n fan pocs però d'arribar-ne n'arriben, sigui al Facebook, al Twitter, per correu electrònic o fent un cafè. És cert que queden dispersos, però també és cert que vosaltres trieu per quin mitjà els feu; sigui com sigui, és molt gratificant saber que el que has escrit interessa algú.
- als amics que us heu animat a col·laborar i heu dedicat el vostre temps a escriure una entrada per aquest blog; sabeu, i si no ho sabeu ja us ho dic ara, que m'agrada molt tenir altres mans escrivint aquí.
- al Miquel Penadés, l'autor de la il·lustració que encapçala l'entrada. És el meu Schubert i em fa molta il·lusió que el Miguel me l'hagi regalat. No serà l'únic cop que veureu aquesta imatge (de fet, hauria de dir una d'aquestes imatges, perquè n'hi ha més d'una versió) per aquí.
- Com l'any passat, he fet quatre números: hem escoltat cinquanta-cinc cançons i hem afegit a les les llistes desplegables bastants noms: disset compositors, vint-i-set poetes, vint-i-sis cantants i vint-i-sis pianistes. Això vol dir que en dos anys hem aplegat en total 110 cançons diferents, 48 compositors, 70 poetes, 69 cantants i 63 pianistes. Déu n'hi do! Si us estàveu preguntant què eren les xifres del títol, ara ja ho sabeu.
- Vam aconseguir acabar la llista de les deu cançons més tristes i, tot i que vaig dir que la propera seria de cinc, vaig respondre al desafiament d'una amiga amb la llista de les deu cançons més felices. Així, al quadre de Ramon Casas se li han afegit la rosella de Georgia O'Keeffe i les respectives llistes d'Spotify amb les cançons triades.
- Vaig ser també prou agosarada com per començar una sèrie, aquest cop oberta, sobre l'obra literària que més cançons ha inspirat, la novel·la de Goethe Wilhelm Meisters Lehrjahre (Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister). De moment, cinc entrades més tard, hem escoltat les tres primeres cançons, totes recuperables des del quadre de Tischbein.
- Una altra de les novetats d'aquest darrer any han estat les dues entrevistes, al baríton Simon Keenlyside y al director artístic de la Schubertíada a Vilabertran, Jordi Roch; encara estic sorpresa (i enormement agraïda) que s'hi avinguessin.
- I finalment, per acabar el repàs, des del setembre publico també les entrades en anglès; s'hi arriba no des de la columna lateral sinó des d'una de les pestanyes superiors. En aquell moment em va semblar que era una bona idea, ara ja no ho tinc tan clar. Però bé, estem en període de proves i continuarem amb la doble versió durant uns mesos més, ja veurem com va la cosa.
Ich denke dein, wenn mir der Sonne Schimmer
Vom Meere strahlt;
Ich denke dein, wenn sich des Mondes Flimmer
In Quellen malt.
Ich sehe dich, wenn auf dem fernen Wege
Der Staub sich hebt;
In tiefer Nacht, wenn auf dem schmalen Stege
Der Wandrer bebt.
Ich höre dich, wenn dort mit dumpfem Rauschen
Die Welle steigt.
Im stillen Hain da geh ich oft zu lauschen,
Wenn alles schweigt.
Ich bin bei dir, du seist auch noch so ferne.
Du bist mir nah!
Die Sonne sinkt, bald leuchten mir die Sterne.
O wärst du da!
Penso en tu quan la resplendor del sol
m'arriba des del mar;
penso en tu quan la claror de la lluna
dibuixa la font.
Et veig quan al camí llunyà
s'hi aixeca la pols;
a la nit profonda, quan a l'estreta passera
el caminant vacil·la.
Et sento quan allà, amb sorda remor
s'alça l'onada.
Sovint vaig al tranquil bosquet a escoltar
quan tot és en silenci.
Sóc a prop teu, i encara que tu ets tan lluny,
ets a prop meu!
El sol es pon, aviat m'il·luminaran els estels.
O, si fossis aquí!
Comments powered by CComment