- Anunci guardat amb èxit
Fa unes setmanes, en un intercanvi de missatges amb un altre bloguer, em vaig adonar que encara no havia parlat de les cançons del camarada errant de Mahler i li vaig prometre que m'hi posaria ben aviat; és un cicle imprescindible i preciós. Lieder eines fahrenden Gesellen és una obra de joventut de Gustav Mahler, almenys en la seva primera versió, escrita quan tenia vint-i-quatre anys. El cicle té una història enrevessada però sembla clar que al seu origen hi ha una història d'amor, no sé quantes històries d'amor lligades amb cançons portem darrerament!
- Anunci guardat amb èxit
El novembre de 1775, J. W. Goethe va conèixer Charlotte von Stein, una dama de trenta-tres anys (set més que ell), casada i amb sis fills, i se'n va enamorar. Ella se'n va enamorar també i aixó va començar una intensa història d'amor que segons sembla va ser sobretot epistolar. Durant dotze anys es van escriure milers de cartes, fins que un dia Goethe se'n va anar a Itàlia sense dir-ne a Charlotte ni mitja paraula. Ella es va doldre molt d'aquest abandonament i li va demanar que li tornés les seves cartes (un gest que solia fer una dama per donar per acabada una relació i que els cavallers satisfeien per demostrar que no les volien comprometre); uns anys després van reprendre el seu lligam, que ja no va ser tan apassionada com a la primera època. A banda d'unes 7000 cartes escrites per Goethe (Charlotte va destruir les seves), en queda el reflex a la seva obra literària [...]
- Anunci guardat amb èxit
A l'entrada de la setmana passada sobre George Butterworth vaig esmentar diverses vegades Ralph Vaughan Williams, la seva amistat i el seu interès comú per la música tradicional anglesa. Les seves carreres van anar en paral·lel fins a la guerra; Vaughan Williams era tretze anys més gran que Butterworth però havia començat a compondre més tard i, si fa no fa, les seves primeres obres van arribar alhora. Si Butterworth no hagués mort tan jove, hagués tingut tan d'èxit com el seu amic?- Anunci guardat amb èxit
Al seu assaig Inside the Whale (1940), George Orwell diu:"Entre la gent que era adolescent als anys que van del 1910 al 1925, Housman va tenir una influència enorme que avui no és fàcil d'entendre. El 1920, quan jo tenia uns disset anys, em sabia de memòria probablement el Shropshire Lad sencer." Aquesta cita ens parla de la popularitat d'A Shropshire Lad, un volum de poesia publicat per Alfred Edward Housman el 1896. Housman no es considerava poeta; era un erudit, un home dedicat a la investigació en llengües clàssiques, però els anys anteriors havien estat durs per a ell i això l'havia impulsat a escriure aquesta col·lecció de poemes que parla de solitud, pèrdua, amors infeliços i morts prematures, tot això evocant un paisatge i una forma de vida idealitzades, una mena de paradís perdut.- Anunci guardat amb èxit
Els símptomes de la baritonofília són clars. Pateixes de baritonofília quan et diuen La dama de piques i penses en el príncep Ieletvski, La ciutat morta i penses en Pierrot, fins i tot penses en Riccardo quan et parlen d'I Puritani; quan et diuen que un tenor farà de Pelléas arrufes el nas i rebatejaries Don Carlo per dir-li Posa. Si us reconeixeu en els símptomes, sapigueu que és un transtorn relativament freqüent (no tant com la tenoritis i la sopranitis, però) i no és greu. Només cal acceptar-lo. I gaudir-ne. I donar novament gràcies a Mozart, aquest cop pels seus Don Giovanni, Leporello, comte d'Almaviva, Figaro, Guglielmo, Papageno i resta de la tropa.
Sèries
