He volgut parlar d’aquesta cançó perquè considero que és una cançó pensada com a cançó i això em fa agafar-li un punt d’autenticitat que no sempre és fàcil de trobar en el repertori. L’espontaneïtat i la frescor que Shakespeare va saber trobar amb Feste, crec que Beach l’ha sabut trobar de la mateixa manera amb aquesta música. A més a més, quan es tracta de tocar-la en públic, com que en certa manera jo també estic fent la mateixa feina que el bufó, empatitzo molt amb el personatge.

Tot i que la immensa majoria dels lieder són cançons escrites a partir de poemes, a voltes trobem excepcions en el repertori, com ara cançons que s'han emancipat de l'escena. El cas més conegut és la Romanze aus "Rosamunde", que en origen era part de la música d'escena composta per Schubert per a l'obra de teatre Rosamunde, Prinzessin von Zypern de Helmina von Chélzy.

El pare de Mieczysław Weinberg va arribar a Varsòvia fugint del pogrom de Chișinău (llavors a l'Imperi Rus) del 1905, on on havien mort el pare i l'avi. Mieczysław va ser l'únic de la seva família que va poder fugir del gueto de Varsòvia; els seus pares i la seva germana van ser assassinats al camp de concentració de Trawniki el 1943. Es va establir a la Unió Soviètica, on el seu sogre va ser assassinat l'any 1948 per la policia secreta de Stalin, i ell mateix va ser detingut el febrer de 1953 acusat de [...]

Uns cants que despleguen les ales, com un ocell; unes ales que ens acullen i una veu que ens transporta al paradís. Un poeta, Heinrich Heine, que ens suggereix tot d'imatges idíl·liques i un compositor, Felix Mendelssohn, que hi posa música.

És possible separar la vida de l'obra d'un artista? Fa uns mesos escoltava a Músiques empoderades, el programa de Catalunya Música, un debat sobre aquesta qüestió recurrent. Les tertulianes es dividien entre el sí i el no; hi havia qui opinava que l'obra no té per què reflectir els costats més foscos de la vida de l'autor, mentre hi havia qui sostenia que l'obra forma part de la vida, i que totes dues són inseparables.