The creation of the starry firmament. Paul Nash
La creació del firmament estelat - P. Nash

Tenia preparada una altra entrada per a aquesta setmana, però un imprevist musical m'ha fet canviar-la a última hora. Avui havia de cantar Katharina Konradi a L'Auditori, dins del cicle Schubert Lied; era un concert ajornat des del novembre per malaltia de la cantant, que finalment tampoc no hi podrà participar. És una llàstima, perquè és fantàstica, però ja tindrem més ocasions d'escoltar-la. A canvi tindrem l'oportunitat d'escoltar per primer cop una altra jove cantant, la mezzosoprano Klaudia Tandl, que ens proposa un programa diferent del que estava previst.

Per això avui tenim una versió reduïda de les entrades habituals del Schubert Lied: us presentaré breument un lied del programa i recuperarem els enllaços als que ja hem escoltat aquí. Així que avui, poca lletra i molta música.

El recital de Klaudia Tandl s'obre amb Im Freien [A la serena], un dels lieder més feliços de Schubert, un d'aquells que costa molt de veure-hi el rastre de tristresa tan característic del compositor. El poema és de Johann Gabriel Seidl, d'un poemari publicat el 1826, el mateix any de composició de la cançó, titulat Lieder der Nacht [Cançons de la nit]. Efectivament, Im Freien és una escena nocturna, en la qual algú sent com els estels li parlen, algú que s'estima tot el que l'envolta. Fins aquí podríem pensar que el poeta evoca melancòlicament un passat feliç, però no, el poeta no parla en passat sinó en present; sembla molt feliç i la música de Schubert transmet aquesta felicitat íntima. L'acompanyament és d'aquells que podríem escoltar com una peça independent, molt elaborat, mentre que, en contrast, la veu canta amb una línia aparentment senzilla. És un lied preciós, que nosaltres escoltarem interpretat per un altre cantant que vam escoltar al Schubert Lied, Samuel Hasselhorn, acompanyat per Takako Miyazaki.

I després d'Im Freien, què vindrà? Molts cors trasbalsats, mireu aquesta llista:

 

Im Freien

Draussen in der weiten Nacht
Steh ich wieder nun,
Ihre helle Sternenpracht
Lässt mein Herz nicht ruhn!

Tausend Arme winken mir
Süss begehrend zu,
Tausend Stimmen rufen hier,
„Grüss dich, Trauter, du!“

O ich weiss auch, was mich zieht,
Weiss auch, was mich ruft,
Was wie Freundes Gruss und Lied
Locket, locket durch die Luft.

Siehst du dort das Hüttchen stehn,
Drauf der Mondschein ruht.
Durch die blanken Scheiben sehn
Augen, die mir gut!

Siehst du dort das Haus am Bach,
Das der Mond bescheint?
Unter seinem trauten Dach
Schläft mein liebster Freund.

Siehst du jenen Baum,
Der voll Silberflocken flimmt?
O wie oft mein Busen schwoll,
Froher dort gestimmt!

Jedes Plätzchen, das mir winkt,
Ist ein teurer Platz,
Und wohin ein Strahl nur sinkt,
Lockt ein teurer Schatz.

Drum auch winkt mir’s überall
So begehrend hier,
Drum auch ruft es, wie der Schall
Trauter Liebe mir.

Un cop més sóc a fora,
en la vasta nit,
la clara brillantor dels estels
no deixa que el meu cor descansi!

Mil braços em saluden
amb dolç desig
mil veus criden aquí:
“et saludem, estimat!”

Oh, sé prou bé el que m'atrau,
Sé també què em crida,
el que com la salutació i el cant de l'amic
em sedueix a través de l'aire.

Veus allà la petita cabana
que descansa a la llum de la lluna?
Per les seves finestres clares
miren uns ulls que m'estimo!

Veus allà la casa prop del rierol,
banyada per la llum de la lluna?
Sota la seva teulada acollidora
dorm l'amic més estimat.

Veus aquell arbre que ple
de flocs d'argent guspireja?
Oh, que sovint el meu pit s'inflamà
allà, ple de joia!

Cada petit lloc que em saluda
és un lloc estimat,
i arreu on cau un raig de lluna
em sedueix un tresor estimat.

Per això tot em saluda
amb tant d'anhel
per això també tot em parla,
com la veu de la fidel estimada.

 

Articles relacionats

Comments powered by CComment

El lloc web de Liederabend utilitza galetes tècniques, essencials per al funcionament del lloc, i galetes analítiques que pots desactivar.