Escenes estiuenques: l'aigua

El petit ós polar - H. Lincoln

 

Segon tema estiuenc: l'aigua. Si hem de fer cas de la publicitat, un estiu, si no és a vora l'aigua, ni és estiu ni és res. Qualsevol generalizació és excessiva, però és cert que els meus estius sempre estan lligats al mar. Aquesta setmana tenim una cançó que ens parla d'una passejada en en barca, però abans repassem tres de les cançons amb aigua que hem escoltat fins ara al blog:

 

• Au bord de l'eau, de Gabriel Fauré, és una cançó que també podríem haver inclòs a la mini llista de la setmana passada, quan parlàvem de badar. Una parella asseguda a la vora d'un riu mira com passa l'aigua, contempla tot el que hi ha al seu voltant però, sobretot, es contempla en el seu amor. És una escena tranquil·la, un xic melancòlica. La nostra versió va ser la d'Elly Ameling i Dalton Baldwin.
• Der Jüngling an der Quelle el vaig presentar com un lied miniatura, una de les joies de Franz Schubert. Un jove es refugia a tocar d'una font per trobar alleujament a les seves penes d'amor, però tot li recorda a ella. Un lied fet de sospirs, de gotes d'aigua i de raigs de sol, que vam escoltar interpretada per Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch.
• El tercer lied que recuperem és també de Schubert. Meeres Stille, mar en calma, albaïna, un mot que m'agrada molt (i per un cop que tinc ocasió de fer-lo servir...); és increïble com Schubert aconsegueix transmetre aquesta calma inquietant que descriu el poema. Els nostres intèrprets van ser Bryn Terfel i Malcolm Martineau.

El lied que afegim és, com no, de Schubert, cap altre compositor ha tingut una relació tan intensa amb l'aigua. Auf dem Wasser zu singen és de l'any 1823, escrita mentre Schubert era al sanatori tractant-se de la seva malaltia. És una preciositat de cançó, si us plau no deixeu d'escoltar-la! Si us fixeu en el poema, té una estructura molt regular: cadascuna de les tres estrofes té la seva rima A-B-A-B-A-B, però no rima només amb l'última síl·laba com és habitual, rima amb l'última paraula. Així, a la primera estrofa els versos acaben en Wellen (onades) i Kahn (barca); a la segona Haine (del bosquet) i Schein (llum) i a la tercera Flügel (ales) i Zeit (temps). Està clar el que és important a cada estrofa, oi? Partint d'aquest poema sembla inevitable que el lied sigui estròfic (és un bon exemple d'estròfic pur), amb un aire falsament popular, com una barcarola, i un acompanyament de piano elegant i elaborat. Deixeu-vos bressolar per les onades, amb Ian Bostridge i Julius Drake.