Com us deia la setmana passada, són dies de ressaca musical. La Schubertíada va acabar diumenge, el cap encara està ple de música i d'emocions i, mentre no arribin les vacances, hi ha feina per fer. Així que no he tingut ni la tranquil·litat ni el temps necessaris per inaugurar la temporada com cal. Oi que em permetreu encara un article molt breu?
La música la posarà Johannes Brahms amb una cançó, Da unten im Tale [Allà en el fons de la vall] que hem escoltat tres vegades a Vilabertran. Dues estaven previstes, la havien inclòs en el programa Julia Kleiter i Julius Drake, i Beth Taylor i Hamish Brown, i la tercera va ser una propina, la que van oferir Andrè Schuen i Daniel Heide. En acabat d'aquest concert diverses persones me'n van demanar el nom; de fet, va ser la propina que més em van demanar quina era. Jo pensava que era una cançó molt coneguda, però, clarament, anava errada, i vaig prendre nota mental per escoltar-la alguna setmana. I quina millor que aquesta, ara que tenim la música fresca al cap?
Da unten im Tale és una de les quaranta-nou cançons populars incloses en el recull Deutsche Volkslieder, WoO. 33, que Brahms va publicar el 1894 després d'haver-hi treballat durant quaranta anys. Aquesta serà la quarta cançó que n'escoltarem aquí (les altres tres les trobareu més avall, als Articles relacionats) no insistiré gaire més que està plena de joies. És la núm. 6 i està inclosa, per tant, en el primer quadern de set cançons dels set que formen la col·lecció. Tot i que no se sol indicar, no us sabria dir per què, en la cançó, originalment escrita en alemany suabi, hi sentim dues veus poètiques: comença ell, que canta la primera estrofa, i ell i ella es van alternant fins que ella en canta la quarta i última. La melodia preciosa de la cançó de Brahms reflecteix molt bé tant la pena del trencament com la serenitat amb què tots dos l'accepten (es parlen, però no s'escolten gaire, la veritat). La nostra versió de Da unten im Tale és també preciosa: la de Fritz Wunderlich i Josef Müller-Mayen.
No volia acabar aquest article sense donar les gràcies als lectors que us vau acostar a saludar-me durant la Schubertíada. Va ser un plaer xerrar uns minuts amb vosaltres.
Da unten im Tale
Läufts Wasser so trüb,
Und i kann dirs net sagen,
I hab di so lieb.
Sprichst allweil von Liebe,
Sprichst allweil von Treu,
Und a bissele Falschheit
Is auch wohl dabei.
Und wenn i dirs zehnmal sag,
Daß i di lieb,
Und du willst nit verstehn, muß i
Halt weiter gehn.
Für die Zeit, wo du g’liebt mi hast,
Dank i dir schön,
Und i wünsch, daß dirs anderswo
Besser mag gehn.
Allà en el fons de la vall
arriba molt tèrbol el riu,
i jo no t’ho puc dir
car t’estimo massa.
Sempre parles d’amor,
sempre parles de fidelitat,
però una mica de falsedat
també hi és present!
I si et repeteixo deu vegades
que t’estimo,
i tu no ho vols entendre,
ho hauré d’entornar.
Pel temps que m’has estimat,
te'n dono les gràcies,
i et desitjo que en un altre lloc
et pugui anar millor.
(traducció de Manuel Capdevila i Font)
Articles relacionats
Amb molt de secret
L'objectiu últim de les serenates és la seducció, però això no és obstacle perquè en el context liederístic tinguin sovint un deix de tristesa. Per exemple, a una serenata tan coneguda com Ständchen, de Schubert, la música de la tercera i última estrofa ens deixa entreveure (més o menys clarament segons els intèrprets) que la distància entre ell i ella és més gran del que ell voldria. Un altre exemple de serenata trista, segurament més evident, és la que us proposo avui, Des Abends kann ich [...]
Els til·lers de la Rambla
La setmana passada baixava per Rambla Catalunya, de pressa cap a alguna reunió, quan una olor em va aturar. Eren els til·lers? Ja han florit? La olor tan bona és inconfusible, així que vaig alçar el cap i vaig veure que sí, que molt tímidament, els escardalencs i maltractats arbres començaven a florir. Com sempre, els vaig agrair que, malgrat la mala vida que els donem [...]
En la nit silenciosa
Johannes Brahms era un apassionat de la cançó tradicional i va arranjar-ne un munt, tant per a cor (a cappella o amb piano) com per a veu i piano. Avui n'escoltarem una que existeix en tres versions: les dues primeres, compostes entorn 1864, són per a cor mixt i cor femení, en tots dos casos a cappella (catalogades com a WoO. 34/8 i WoO. 36/1 respectivament); la tercera és la que escoltarem avui, composta per a veu i piano a partir de les anteriors uns trenta anys després: In stiller Nacht, WoO. 33/42 [En la nit silenciosa]. És un dels Volkslieder més celebrats de Brahms; si no el coneixeu, quan l'escolteu entendreu per què; és una autèntica bellesa.
Comments powered by CComment