Cançons amb aroma de roses

Frescos de la basílica de San Zeno (Verona)

Avanço un dia la publicació de l'article per fer-la coincidir amb Sant Jordi. No ens quedarem sense rosa a Liederabend, oi? Enguany, la rosa musical arriba de Rússia.

Les cançons més conegudes d'Anton Rubinstein (no gaire conegudes, malgrat tot) són les dotze que formen el cicle Zwölf Lieder von Mirza-Schaffy, compostes el 1854 i conegudes també com Persische Liebeslieder [Cançons d'amor perses]. El nom del poeta l'inclou el cicle: Mirzə Şəfi; nascut a Gandja entre 1792 i 1804 i mort a Tbilissi el 1852, és considerat un dels intel·lectuals més importants de l'Azerbaidjan.

La seva poesia va arribar a Centreeuropa mitjançant el poeta, professor i traductor alemany Friedrich Bodentstedt, que en tornar d'una estada d'uns quants anys a Tbilissi va publicar el 1851 el llibre Tausand und ein Tag im Orient [Mil i un dies a l'Orient], que incloïa les traduccions de diversos poetes l'obra dels quals havia conegut durant aquell temps. A petició del seu editor va publicar l'any següent un volum de poesia exclusivament de Şəfi, que havia estat el seu professor d'àzeri i persa; recollia els poemes ja publicats i n'afegia d'altres. Aquest volum va tenir un èxit enorme: trenta anys després se n'havien fet cent edicions, i el 1920, cent cinquanta. La bona acollida va anar més enllà de l'àmbit alemany, i Lieder des Mirza Schaffy es va traduir a nombroses llengües. Els compositors no van ser aliens a la febrada, i els poemes es van musicar fins i tot més que el Divan occidental-oriental de Goethe o Östliche Rosen de Rückert.

La nostra cançó d'aquesta setmana, Es hat die Rose sicht beklagt [La rosa s'ha lamentat]; la quarta de Zwölf Lieder von Mirza-Schaffy. El poema és molt breu, de només dues estrofes de tres versos. Quan escoltem la cançó ens pot cridar l'atenció que l'orientalisme és ben present a la música, una circumstància gens habitual en el lied. Llavors hem de pensar que malgrat el seu cognom, la seva formació i la seva estètica que beu de Beethoven, Schumann o Mendelssohn, Rubinstein era rus i també coneixia molt bé la música que es feia al seu país; per exemple, la de Mikhaïl Glinka, que uns anys enrere havia introduït l'orientalisme musical rus. Tot encaixa, doncs, i així tenim aquesta bonica mostra de cançó russa empeltada de tradició alemanya. Espero que us agradi la rosa tan exòtica que tenim aquest any, que interpreten Hélène Lindqvist i Phillip Vogler.

Una última cosa abans d'acabar: les activitats divulgatives de la Schubertíada van creixent i d'aquí a l'estiu n'hi haurà unes quantes; en aquest enllaç les trobareu totes (i també les que hi haurà a Vilabertran). La pròxima serà dimarts vinent a la llibreria Finestres, Victor Medem, director de la Schubertíada i jo mateixa parlarem dels poetes en llengua anglesa que han inspirat a tants compositors. Si veniu, estarem contents de saludar-vos.

Que passeu una diada de Sant Jordi estupenda!

Es hat die Rose sich beklagt