Estimar-se en primavera

Brita i jo - C. Larsson

A mitjan febrer de 1877 Johannes Brahms va rebre mitjançant l'amic i editor Karl Simrock la bona notícia que Clara i Julius Stockhausen havien tingut un nen (el tercer, o el cinquè, segons les fonts). Pocs dies després li escrivia el mateix Julius per dir-li que al nen li havien posat Johannes i per demanar-li si voldria ser-ne el padrí. Brahms va acceptar encantat; es delia per les criatures i amb Stockhausen eren bons amics de feia molts anys. Va declinar, però, assistir al bateig, previst pel 2 d'abril, Dilluns de Pasqua; potser perquè viatjar de Viena a Berlín era un tràfec. Els dos mesos entre el naixement i el bateig em fan pensar que la família no era catòlica; desconec els costums en aquest cas, però em sobta que es pogués batejar els nens sense la presència dels padrins.

Brahms estava pendent del seu fillol, i el dia previst per al bateig (que finalment no va ser aquell dia, sinó per la segona Pasqua), Stockhausen va rebre una partitura manuscrita del seu amic, una cançó per al petit Johannes, acompanyada d'una breu nota. No era la primera vegada que Brahms escrivia una cançó per a un nadó; el 1864 havia compost Geistliches Wiegenlied per al Johannes, el primer fill d'Amalie i Joseph Joachim, i el 1867, Wiegenlied, per al petit Hans, fill de Bertha i Arthur Faber (hi ha un reguitzell de nens Johannes en honor a Brahms). La qüestió, i us n'adonareu així que l'escolteu, és que cal molta imaginació per considerar la cançó del petit Stockhausen una cançó de bressol, tant per la música com pel poema.

La nota i la dedicatòria a la partitura aclareixen, almenys en part, el perquè de la cançó. A la nota, a més d'enviar els seus millors desitjos, Brahms li diu a Stockhausen que aquell dia de bateig estarà de molt bon humor i podrà perdonar-li una petita broma, perquè "no trobo cap cançó de bressol per al nen petit, ni cap melodia per al gran". I afegeix: "veuràs que la teva música també és prolífica!". La dedicatòria deia: "Cançó de bressol per al petit i per al gran, lliurement a partir de H. H. i Jul. St.". Les segones inicials corresponen a Stockhausen, i les primeres, a Heinrich Heine. Perquè resulta que Stockhausen, a més de ser un gran baríton i un respectat i admirat pedagog i director, també havia fet algunes incursions en la composició. El 1871 havia publicat un recull de quatre cançons dedicat a Brahms, la tercera de les quals era Es liebt sich so lieblich im Lenze [És deliciós estimar-se en primavera]. I Brahms s'havia inspirat en aquesta composició per tornar-li la dedicatòria al seu amic i fer-li un regal al seu fillol.

Així va ser com Brahms va escriure Es liebt sich so lieblich im Lenze, el seu primer lied amb poema de Heine, un poema que ell havia triat només indirectament. No pertany al Buch der Lieder, com les cançons que estem escoltant últimament, sinó a la següent col·lecció, publicada el 1844, Neue Gedichte. El poema, Frühling, és el núm. 13 de Romanzen, la segona part del poemari. Les quatre estrofes ens parlen d'una pastora asseguda a la vora del riu en ple esclat de la primavera; trena corones de flors i somieja, pensant a quin enamorat les regalarà. Llavors passa per allà un cavaller que cavalca seguint el riu, la saluda alegrement i, ai las!, passa de llarg. Amb la ironia característica de Heine, el poema acaba amb el vers que s'ha anat repetint durant el poema i tant Stockhausen com Brahms van fer servir com a títol de la seva cançó.

La melodia de les dues primeres estrofes potser, només potser, podria ser una cançó de bressol; la de les altres dues, no. Però m'agrada la bonhomia de Brahms, la relació tan afectuosa que tenia amb els seus amics i, naturalment, la cançó, que és tan lieblich com diu el títol. Per això li vull dedicar a l'Eva, que ha arribat no fa gaire a la vida d'uns amics, per donar-li la benvinguda i desitjar-li tot de coses bones. És molt probable que la nena ens surti wagneriana, perquè aquestes coses passen de pares a fills, però espero que, com els pares, farà dieta variada, i algun dia gaudirà amb Brahms. Benvinguda, bonica!

Els intèrprets de la nostra versió són Andreas Schmidt i Helmut Deutsch. Aprofiteu que encara falten un parell de setmanes perquè arribi l'estiu; com diuen Brahms i Heine, és deliciós estimar-se en primavera!

Es liebt sich so lieblich im Lenze

Die Wellen blinken und fließen dahin—
Es liebt sich so lieblich im Lenze!
Am Flusse sitzet die Schäferin
Und windet die zärtlichsten Kränze.

Das knospet und quillt und duftet und blüht—
Es liebt sich so lieblich im Lenze!
Die Schäferin seufzt aus tiefer Brust:
„Wem geb ich meine Kränze?“

Ein Reiter reitet den Fluß entlang;
Er grüßet so blühenden Mutes!
Die Schäferin schaut ihm nach so bang,
Fern flattert die Feder des Hutes.

Sie weint und wirft in den gleitenden Fluß
Die schönen Blumenkränze.
Die Nachtigall singt von Lieb und Kuß—
Es liebt sich so lieblich im Lenze!

Les onades espurnegen i corren allunyant-se...
És deliciós estimar-se en primavera!
A la vora del riu seu una pastora
i trena les tendres corones.

Tot brota, i brolla, i perfuma, i floreix...
És deliciós estimar-se en primavera!
La pastora sospira des del fons del seu cor:
"a qui donaré les meves corones?"

Un cavaller cavalca seguint el riu;
saluda una escena tan florida!
La pastora se'l mira temerosa,
la pluma del seu capell voleia lluny.

Ella plora i llença al riu que passa
les boniques corones de flors.
El rossinyol canta a l'amor i les besades...
És deliciós estimarse en primavera!