El pare de Mieczysław Weinberg va arribar a Varsòvia fugint del pogrom de Chișinău (llavors a l'Imperi Rus) del 1905, on on havien mort el pare i l'avi. Mieczysław va ser l'únic de la seva família que va poder fugir del gueto de Varsòvia; els seus pares i la seva germana van ser assassinats al camp de concentració de Trawniki el 1943. Es va establir a la Unió Soviètica, on el seu sogre va ser assassinat l'any 1948 per la policia secreta de Stalin, i ell mateix va ser detingut el febrer de 1953 acusat de nacionalisme burgès jueu (que devia ser una fòrmula tan curiosa com el "contubernio judeo-masónico" del franquisme); la mort de Stalin el mes següent li va salvar la vida. A partir de llavors, Weinberg va poder viure sense mirar si el seguien a cada passa que feia; va morir el 1996.
Si les coses haguessin anat diferent, Weinberg segurament hauria estat un virtuós concertista de piano. El 1929, quan tenia deu anys, va debutar com a pianista i director al teatre de Varsòvia on treballava el seu pare, violinista i compositor, i els seus estudis es van orientar cap a la interpretació. Quan va arribar a la Unió Soviètica, però, a Minsk (a Bielorússia) va començar a estudiar composició. Tot just s'acabava de graduar quan va haver de fugir novament del nazisme, aquesta vegada a Taixkent, a l'Uzbekistan; allà va conèixer Dmitri Xostakóvitx que, impressionat per la seva música, va gestionar el seu trasllat a Moscou. Des que s'hi va establir el 1943 ja només va fer concerts de piano ocasionalment.
Va compondre, entre altres obres, set òperes, vint-i-sis simfonies, disset quartets per a corda, deu concerts, vora trenta sonates, música per a seixanta-cinc pel·lícules i vint-i-set cicles de cançons; una obra molt extensa pràcticament desconeguda durant molts anys fora de l'àmbit de la ex-Unió Soviètica. La situació va començar a canviar el 2010, quan el Festival de Bregenz li va dedicar el gruix de la seva programació; d'allà van sorgir els primers enregistraments, i a poc a poc s'ha anat divulgant i interpretant part de l'obra de Weinberg; ja no és tan estrany trobar-lo a les programacions o en nous enregistraments.
Weinberg i Xostakóvitx van ser molt amics i van admirar mútuament la seva obra. Tots dos van seguir camins similars, condicionats per les contínues amenaces del règim soviètic i, donat que Xostakóvitx era tretze anys més grans i molt més conegut, sovint s'ha donat per fet que va ser ell qui va influir en l'obra de Weinberg. Hi ha pocs dubtes, però, que va ser a l'inrevés en almenys un període: van ser les obres jueves de Weinberg les que van influir en les de Xostakóvitx.
Weinberg va escriure moltes obres inspirades en la música i la literatura jueva durant els anys quaranta, entre elles dos cicles de cançons, l'opus 13 i l'opus 17. L'opus 13 el va compondre i estrenar el 1943, tot just abans de marxar de Taixkent; els textos els va triar de l'obra del poeta polonès jueu Icchok Lejbusz Perec (o Isaac Leib Peretz, la grafia canvia depenent de la transcripció), que va viure entre 1851 i 1915 i és considerat com un dels fundadors de la literatura moderna en jiddisch (o en ídix, actualitzat pel DIEC fa un parell d'anys). Si busqueu partitures o enregistraments del cicle els trobareu amb dos noms: l'original Jiddische Lieder i Kinderlieder, i en dues llengües, ídix i rus. Aquesta segona versió és la que es va publicar el 1944; la primera obra de Weinberg que es publicava va canviar de nom i de llengua en un intent de dissimular-ne l'origen jueu. El cicle té cinc cançons, més una Introducció sense lletra; hi ha també una Coda, tot seguit de l'última cançó. Nosaltres n'escoltarem la segona (la tercera, si comptem la introducció), Cançó de bressol, en la traducció russa de Natalija Konchalovskaja i interpretada per Olga Kalugina i Dmitri Korostelyov. I d'aquí no gaire, el 17 d'agost, escoltarem el cicle sencer a Vilabertran, interpretat per Katharina Konradi i Daniel Heide.
Tixe, tixe, kot, tixe, tixe, mix.
Vot uj zassipaiet moi malix.
Baixki, baraixki, ne bleite v khlevu,
Moi malix prosnetsia, ia vas pozovu.
Veterok, ne zavivai,
Tixe, tixe, pessik, ti ne lai.
Prikussi svoi iazitxok,
Txtobi spat moi maltxik mog.
Baiu-bai, baiu-bai.
Silenci, mixa; silenci, ratolí,
perquè el meu petitó s'està adormint.
Xaiets, criaturetes, no beleu a l'estable,
perquè el meu nen se'n va a dormir.
Ventijol, no facis soroll,
calla, gosset, no bordis,
mossega't la llengua
així el meu nen podrà dormir,
non, non non.
I aquest és el text en rus:
Тише, тише, кот, тише, тише, мышь.
Вот уж засыпает мой малыш.
Башки, барашки, не блейте в хлеву,
Мой малыш проснется, я вас позову.
Ветерок, не завывай,
Тише, тише, песик, ты не лай.
Прикуси свой язычок,
Чтобы спать мой мальчик мог.
Баю-бай, баю-бай.
Articles relacionats
Cançó de bressol
Un poema e...
Inèrcia
La vid...
Terezín...
Comments powered by CComment