Els textos de Des Knaben Wunderhorn tant poden explicar una rondalla com compartir els horrors de la guerra; ironitzar sobre un miracle com expressar una profunda espiritualitat. Aquest és el cas d'Urlicht. No sabem quina mà el va escriure, ni si amb el temps va passar per moltes mans que el van anar modificant fins a donar-li la forma que coneixem gràcies a Brentano i Arnim, però podem suposar que aquest autor anònim (i potser col·lectiu) estava familiaritzat amb els evangelis i els ritus catòlics.
Ho veiem ja des del títol, que podem traduir per "Llum primigénia" i ens remet al Lux Aeterna de la missa de rèquiem. La referència a la llum de l'últim vers ens porta també a aquesta part del rèquiem (Requiem æternam dona eis, Domine, et lux perpetua luceat eis; "Senyor, doneu-los el repòs etern i feu lluir la llum per a ells sens fi) i a la identificació de la llum amb Déu, una qüestió que ha donat lloc a llargues discussions teològiques. A la invocació del primer vers hi ha una al·lusió a la Mare de Déu, la rosa mística de les lletanies i, més indirectament, a l'avemaria ("pregueu per nosaltres, pecadors, ara i en l'hora de la nostra mort."). Finalment, al cinquè vers trobem una referència a la iconografia del Judici Final, que acostuma a mostrar un àngel que fa entrar les ànimes dels qui es reuniran amb Déu per una porta estreta, una escena que prové d'aquests versicles:
Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta, i espaiosa la via que mena a la perdició, i són molts els qui hi entren. En canvi, és estreta la porta, i angosta la via que mena a la vida, i són pocs els qui la troben! (Mt 7, 13-14)
Tots aquests elements (i d'altres que se'm poden haver passat) conflueixen en un poema que ens parla amb senzillesa d'una ànima que accepta la mort terrenal, però no es resigna a no ser acceptat al cel; finalment la seva fe el salvarà i li donarà la vida eterna.
Amb aquests deu versos, Gustav Mahler va escriure el juliol de 1893 una cançó que, com passa tantes vegades, amaga molta elaboració darrere de l'aparent simplicitat i de l'economia de mitjans. Als dos compassos del primer vers, una invocació, els segueix un llarg interludi que, si us fixeu, té caràcter conclusiu. Llavors arriba la primera de les tres estrofes, en la qual l'home considera els patiments de la vida i accepta la mort, cosa que fa amb una frase musical bellíssima que, Mahler, que devia ser-ne conscient, repeteix. Li segueix un interludi que novament és conclusiu, i, en aquest cas, ens suggereix el traspàs. Quan tornem a sentir el piano, després d'un breu silenci, la música ens indica clarament que l'ànima és al cel, un cel que s'identifica amb la natura mitjançant el cant d'un ocell; l'atmosfera idíl·lica acaba quan l'àngel barra el pas a l'ànima. La tercera estrofa arriba tot seguit amb el desig de tornar a Déu, i la cançó es tanca amb una frase musical molt similar a la que tancava la primera estrofa. Malgrat la seva serenitat o, potser per això, Urlicht és una de les cançons més emotives de Mahler.
El compositor va escriure'n una doble versió, per a veu i piano i per a veu i orquestra, com va fer amb totes les cançons de Des Knaben Wunderhorn posteriors a 1892. Poc després de compondre-la, Mahler va incloure'n la versió orquestral, interpretada per una mezzosoprano, com a quart moviment d'una simfonia que escrivia des del 1888. A començament del 1894 va trobar finalment la inspiració per acabar-la en un poema de Klopstock, Aufersteh'n ("Resurrecció"); va prendre'n els vuit primers versos, va escriure'n ell la continuació i va acabar amb un moviment per a soprano, mezzosoprano, cor i orquestra la seva segona simfonia, que avui coneixem amb el sobrenom "Resurrecció". Habitualment escoltem Urlicht en aquest context simfònic, però nosaltres n'escoltarem la versió per a veu i piano, interpretada per Christoph Prégardien i Michael Gees.
O Röschen rot!
Der Mensch liegt in grösster Not!
Der Mensch liegt in grösster Pein!
Ja lieber möcht’ ich im Himmel sein!
Da kam ich auf einem breiten Weg;
Da kam ein Engelein und wollt’ mich abweisen.
Ach nein! Ich liess mich nicht abweisen!
Ich bin von Gott und will wieder zu Gott!
Der liebe Gott wird mir ein Lichtchen geben,
Wird leuchten mir bis in das ewig selig Leben!
O rosa vermella!
L'humanitat jeu en la més gran necessitat!
L'humanitat jeu entre els més grans torments!
M'estimaria més ser al cel!
Llavors vaig arribar a una via espaiosa;
I vingué un àngel i volgué refusar-me!
Ah no! No deixaré que em refusin!
Sóc de Déu i vull tornar a Déu!
El bon Déu em donarà una llum
que m'il·luminarà el camí a la gloriosa vida l'eterna!
Articles relacionats
El sagrat secret de la Natura
Fa m...
Requiescat
Hi ha...Totes les ànimes descansin en pau
Schubert...
Comments powered by CComment