- Au bord de l'eau, de Gabriel Fauré, és una cançó que també podríem haver inclòs a la mini llista de la setmana passada, quan parlàvem de badar. Una parella asseguda a la vora d'un riu mira com passa l'aigua, contempla tot el que hi ha al seu voltant però, sobretot, es contempla en el seu amor. És una escena tranquil·la, un xic melancòlica. La nostra versió va ser la d'Elly Ameling i Dalton Baldwin.
- Der Jüngling an der Quelle el vaig presentar com un lied miniatura, una de les joies de Franz Schubert. Un jove es refugia a tocar d'una font per trobar alleujament a les seves penes d'amor, però tot li recorda a ella. Un lied fet de sospirs, de gotes d'aigua i de raigs de sol, que vam escoltar interpretada per Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch.
- El tercer lied que recuperem és també de Schubert. Meeres Stille, mar en calma, albaïna, un mot que m'agrada molt (i per un cop que tinc ocasió de fer-lo servir...); és increïble com Schubert aconsegueix transmetre aquesta calma inquietant que descriu el poema. Els nostres intèrprets van ser Bryn Terfel i Malcolm Martineau.
Mitten im Schimmer der spiegelnden Wellen
Gleitet, wie Schwäne, der wankende Kahn;
Ach, auf der Freude sanft schimmernden Wellen
Gleitet die Seele dahin wie der Kahn;
Denn von dem Himmel herab auf die Wellen
Tanzet das Abendrot rund um den Kahn.
Über den Wipfeln des westlichen Haines
Winket uns freundlich der rötliche Schein;
Unter den Zweigen des östlichen Haines
Säuselt der Kalmus im rötlichen Schein;
Freude des Himmels und Ruhe des Haines
Atmet die Seel’ im errötenden Schein.
Ach, es entschwindet mit tauigem Flügel
Mir auf den wiegenden Wellen die Zeit.
Morgen entschwinde mit schimmerndem Flügel
Wieder wie gestern und heute die Zeit,
Bis ich auf höherem strahlendem Flügel
Selber entschwinde der wechselnden Zeit.
En mig del centelleig de les ones mirallejants
llisca, com un cigne, la barca balancejant;
ah, sobre les suaus i lluents onades de l'alegria
llisca l'ànima, com la barca;
perquè des del cel, sobre les ones,
dansa el capvespre al voltant de la barca.
Sobre els cimalls del bosquet de ponent
ens saluda amigable la vermella resplendor;
sota les branques del bosquet de llevant
mormola el càlam en la vermella resplendor.
La joia del cel i la pau del bosquet
les respira l'ànima en la rogenca resplendor.
Ah, amb les ales cobertes de rosada s'esvaeix
el temps sobre les onades que ens bressolen;
demà tornarà a esvair-se amb ales refulgents
el temps, com ahir i com avui,
fins que amb ales més altes, radiants
jo mateix desapareixeré del temps inconstant.
Comments powered by CComment