Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobaràs al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.
Vols rebre setmanalment les actualitzacions de Liederabend?
"Carpe diem, quam minimum credula postero." (En una traducció aproximada, "profita el moment, i poc confiïs en el que vindrà"). Aquesta frase, sobretot la primera part, carpe diem, ha arribat fins als nostres dies amb un significat diferent del que tenia inicialment; el fem servir com una consigna hedonista que convida a viure el plaer immediat sense pensar en les conseqüències, mentre que el significat original faria referència[...]
Hi ha compositors, pintors, escriptors, actors, el que vulgueu, que ens agraden especialment encara que no se'ls consideri els més importants o no siguin gaire coneguts. Un dia criden la nostra atenció, els seguim amb interès, acaben per formar part del nostres imprescindibles i ens els estimem potser una miqueta més perquè són, i podeu posar-hi tantes cometes com vulgueu, "menors". George Butterworth és un compositor poc conegut fora del Regne Unit; si més no, a casa nostra, no ho és gens, de conegut. Però a mi em va robar el cor fa molt de temps i per això és el protagonista de la primera entrada d'agost, quan se suposa que havien de començar les entrades més estiuenques. Per això i perquè demà passat es compleixen cent anys de la seva mort; no volia deixar passar aquesta data sense recordar-lo. Així que permeteu-me que escoltem aquesta setmana una cançó de [...]
Al seu assaig Inside the Whale (1940), George Orwell diu:"Entre la gent que era adolescent als anys que van del 1910 al 1925, Housman va tenir una influència enorme que avui no és fàcil d'entendre. El 1920, quan jo tenia uns disset anys, em sabia de memòria probablement el Shropshire Lad sencer." Aquesta cita ens parla de la popularitat d'A Shropshire Lad, un volum de poesia publicat per Alfred Edward Housman el 1896. Housman no es considerava poeta; era un erudit, un home dedicat a la investigació en llengües clàssiques, però els anys anteriors havien estat durs per a ell i això l'havia impulsat a escriure aquesta col·lecció de poemes que parla de solitud, pèrdua, amors infeliços i morts prematures, tot això evocant un paisatge i una forma de vida idealitzades, una mena de paradís perdut.
La revista musical Gramophone, dedicada a la música clàssica, premia cada any els millors enregistraments de la temporada; a finals d'agost es van fer públics els tres finalistes a cadascuna de les quinze categories. Pel que va a la categoria "Solo vocal", els tres candidats (als enllaços trobareu les crítiques que van fer al seu moment a la revista) són:
