Cançó de la setmana: Nacht und Träume (F. Schubert) - P. Pears, B. Britten
Aquesta setmana endarrereixo un dia la publicació de l'entrada del blog, la tindreu a les vostres pantalles demà a primera hora de la tarda. El motiu és que demà es presentarà la programació de la Schubertíada a Vilabertran i aprofitarem per repassar-la.
Aprofito per comunicar-vos que ja he acabat de recuperar l'àudio del blog després que es perdés tot amb la gran fallada de DivShare, el servei on el tenia allotjat. He trigat una mica però havia d'editar gairebé dues-centes entrades! Ara, en principi, tot torna a funcionar correctament. Si trobeu alguna errada us agrairé que m'ho digueu.
Aprofito per comunicar-vos que ja he acabat de recuperar l'àudio del blog després que es perdés tot amb la gran fallada de DivShare, el servei on el tenia allotjat. He trigat una mica però havia d'editar gairebé dues-centes entrades! Ara, en principi, tot torna a funcionar correctament. Si trobeu alguna errada us agrairé que m'ho digueu.
Les meves paraules són en el vostre alè
Cançó de la setmana: Sonetto XXX(B. Britten) - P. Pears, B. Britten
"Britten va escriure aquestes cançons durant la seva estada de tres anys a Amèrica amb Peter Pears, el tenor que va ser la seva parella i la seva inspiració. Però les va estrenar a Londres, al Wigmore Hall, el 1942. Un conjunt de complexos poemes de Miquel Àngel en italià renacentista, amb unes imatges intensament eròtiques i homosexuals. La idea que aquests dos homes, que ja eren prou impopulars perquè eren pacifistes, tornessin a la Gran Bretanya, pugessin a l'escenari i interpretessin aquestes cançons és extraordinària. No crec que la gent s'adonés realment del que estava passant perquè les cançons eren en italià."(The road to perfection: Ian Bostridge's best of Benjamin Britten)
El passat i el futur
Cançó de la setmana: Proverb II & The Chimney-Sweeper (B. Britten) - D. Fischer-Dieskau, B. Britten
A la partitura de Songs and Proverbs of William Blake (Cançons i proverbis de William Blake), Benjamin Britten hi va escriure la següent dedicatòria: "Per a Dieter: el passat i el futur". Era l'any 1965 i Dietrich Fischer-Dieskau portava vora vint anys de carrera; si feu comptes veureu que havia debutat amb vint-i-pocs anys, acabat de tornar de la guerra, i els enregistraments que tenim d'aquella primera època ja ens mostren un cantant que frega la perfecció, amb una maduresa i una sensibilitat sorprenents en algú tan jove, una mena de miracle vocal. Britten no es va equivocar: després d'aquell 1965 Fischer-Dieskau encara va cantar durant trenta anys més.