Un disco que merece cinco estrellas y toda nuestra atención. El Italienisches Liederbuch es una de las grandes (grandísimas) obras del repertorio y no se ha grabado demasiadas veces; con esta edición recuperamos en CD un LP descatalogado que sólo se podía conseguir en el mercado de segunda mano o por métodos inconfesables. La grabación, de 1959, reúne a un joven Hermann Prey, una veterana Erna Berger y uno de los mejores pianistas [...]
Según Susan Youens, autora y musicóloga, Hugo Wolf y Eduard Mörike serían una "pareja extraña". No se hubieran gustado si se hubieran conocido, como le admitió Wolf en su carta a Melanie Köchert después de leer una selección de cartas de Mörike diciendo: "Un cierto tono anticuado es demasiado prominente... sospecho que no nos hubiéramos llevado [...].
Dins dels treballs realitzats pels alumnes del Màster en Lied de l'ESMUC per al mòdul Literatura del gènere. Repertori del lied alemany, impartit per la pianista Viviana Salisi, l'Ana Belén Ayala ens presenta un lied de Mahler, Des Antonius von Padua Fischpredigt. L'escoltarem en la versió amb acompanyament de piano i la versió orquestra. Els intèrprets són Hermann Prey i Michael Krist i Ian Bostridge i l'Orquestra Simfònica Nacional de la RAI, dirigida per Daniel Smith. Moltes gràcies, Ana Belén!Schubertíada a Vilabertran 2017. Programació
Aquest migdia s'ha presentat al Palau Moja de Barcelona la 25a edició de la Schubertíada a Vilabertran. Vint-i-cinc anys de música de cambra a un poble petit, petit de l'Empordà! Em posaré solemne per un moment per dir que tots, aficionats o no, hauríem d'aturar-nos un moment i prendre consciència de la importància que té això. Els aficionats, a més, hauríem d'estar-ne feliços i agraïts! Ja està, fi del mode solemne. Avui anem tard amb la publicació d'aquesta entrada, però penso que valia la pena esperar i fer-vos cinc cèntims de la programació. La Schubertíada d'enguany tindrà lloc entre el 17 d'agost i el 3 de setembre, i inclourà cinc recitals de lied que, la veritat, si m'hagués de quedar només amb un, no sé com m'ho faria per triar. Els repassem?Quina cançó hauria de cantar-te?
Tant com m’agrada Wolf, i tant poc que el porto per aquí! Potser em deixo endur per la fama de “difícil” que arrossega, com si no haguéssim escoltat compositors més “difícils” que ell. Wolf és tan original i tan diferent dels seus contemporanis i veïns Brahms i Mahler, per no parlar d’Strauss, que és cert que les seves cançons se’ns poden fer estranyes d’entrada. Però només cal insistir-hi una mica, i el premi és gran; amb Wolf s’acompleix allò de “conèixer-lo és estimar-lo” i amb l'obra que us volia presentar avui (una promesa que us vaig fer aquest estiu), també. Perquè l'Italienisches Liederbuch és un recull de cançons preciós.La llàgrima solitària
Hi ha cançons i cançons. La que escoltarem aquesta setmana és de les que mereixen un lloc destacat a un quadre d'honor del lied. O, almenys, aíxí m'ho sembla; escolteu-la i ja em direu. Es tracta de Die Mainacht, de Johannes Brahms, el n. 2 de l'opus 43, composta el 1866 (quan el compositor tenia trenta-tres anys) a partir d'un poema de Ludwig Hölty. En aquests versos tenim un exemple de romanticisme pur, fixeu-vos sinó en els tres tema que hi trobem: la nit, la natura i la solitud. El poeta vagareja pel bosc de nit i se sent terriblement sol. Brahms ens fa sentir aquesta solitud, i de quina manera!
Escenes estiuenques: la nit
Tercer i últim tema estiuenc: la nit. Perquè a l'estiu és quan més ve de gust gaudir de la nit: estar-se a l'aire lliure, a la fresca, festa, copes, amics... Recuperem tres nocturns que hem escoltat fins ara, tres obres mestres, i presentem un nou... lied? No ben bé, ja sabeu que de tant en tant m'agrada fer-me trampes al solitari.Malalt d'hivern
M'agrada el mes de febrer. M'agraden la seva llum i el sol que ja comença a escalfar, m'agrada notar-lo a la cara freda (això en els escassos dies de fred que tenim a Barcelona). M'agrada veure els ametllers i les mimoses florides, les pruneres no trigaran gaire a fer-ho. M'agrada veure com a les branques apunten les gemmes, cada cop més inflades; d'aquí a pocs dies les gemmes s'obriran i la sòbria bellesa dels arbres nus es guarnirà amb brots diminuts. S'ha d'estar a l'aguait si ho volem veure; si badem la primavera esclatarà i cobrirà tot de verd gairebé sense que ens n'adonem. Vivint a un lloc a la vora del mar i amb clima mediterrani, la major part d'arbres i arbustos no han perdut la fulla a l'hivern; suposo que per això m'agrada tant aturar-me a contemplar el pas de les estacions [...]
De tòpics i coses... evidents?
Fa uns dies vaig llegir a Twitter un dels tòpics habituals sobre el lied (i qui diu lied, diu mélodie, Art Song o cançó-com-li-volgueu-dir en general): els cantants que s'hi dediquen ho fan perquè tenen la veu massa petita com per cantar òpera. A la conversa que va seguir aquest comentari algú va recordar un altre tòpics: els pianistes acompanyants ho són perquè no serveixen per a solistes. Si ajuntem les dues coses tenim que el lied és un gènere ben desgraciat, no m'estranya que sigui tan minoritari! Qui voldria aficionar-se a un gènere interpretat per músics de segona mentre els grans músics es reserven per a tasques més elevades?
