Schlusnuss, Heinrich

 

Per què us deia fa dues setmanes que Die Stadt ens pot donar una pista de la música que ens hem perdut amb la mort prematura de Schubert? Llavors us vaig dir que era una cançó estranya i fascinant, només això. Ni tan sols el poeta, Heine, o els intèrprets, Thomas Quasthoff i Justus Zeyen. Aquell article ja era prou llarg com per afegir-hi encara un parell de paràgrafs més i vaig prendre'n nota per parlar-ne avui.

Quan es parla del que Franz Grillparzer va anomenar les "més belles esperances" de Schubert, la música que no va poder escriure, se sol fer referència a la modernitat d'algunes de les obres que va escriure en el seu darrer any, com les tres sonates per a piano o les cançons de Heine. Hi podem afegir d'altres escrites abans, que [...].

 

Em fa molta il·lusió compartir amb vosaltres una entrada molt especial. No sóc periodista i això sempre és un inconvenient quan es tracta de fer una entrevista, especialment si és la primera. Per altra banda, per poc que seguiu aquest blog us haureu adonat que l'entrevistat és un dels meus cantants preferits, així que si de professionalitat anava escassa d'i·lusió no me'n faltava. Vull agrair-li a Simon Keenlyside la seva cordialitat i la seva generositat; va ser un plaer compartir una estona amb ell.