Goerne, Matthias

A l'article de la setmana passada us deia que aquesta començaríem la nova temporada, i el cert és que, estrictament parlant, i per seguir la tradició, hauria de començar la setmana vinent, el primer dimecres de setembre. No és que tingui gaire importància, però la qüestió és que estic escrivint aquestes línies en plena Schubertíada, amb el cap ple de música i sense gaire temps per centrar-me. Espero que no us importarà que, una setmana més, publiqui una entrada breu.

Ludwig Rellstab va nèixer a Berlín el 1799 a una família influent, benestant i musical: el seu pare era pianista i editor i la seva mare, cantant. Ludwig va rebre el que se sol dir una sòlida i completa educació; va arribar a fer concerts de piano en públic, de jovenet, però finalment la seva carrera es va adreçar cap a les lletres; va escriure una àmplia obra poètica i teatral i va ser cèlebre, sobretot, con a crític literari i musical de llengua esmolada i opinions contundents.

Quines són les obres literàries amb més presència en el lied? Diria, sense dubtar ho gaire, que Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister,de Goethe, i Buch der Lieder, de Heine. Per la quantitat de lieder escrits a partir dels seus poemes, per la qualitat de molts d'ells i pel gran nom de compositors que s'hi han inspirat des de la seva publicació fins avui.

Fa unes setmanes us vaig enviar una postal musical des de l'indret on feia vacances. Com altres anys, la cançó era una pista del lloc en qüestió, i aquesta vegada era tan clara que uns quants m'heu preguntat, quan ens hem vist o ens hem escrit, com havia anat per Venècia. Després de publicar l'entrada vaig pensar que podia haver triat un lied menys evident, una versió de la Cançó del salze de Desdèmona, per exemple, per fer-vos rumiar uns instants més.

Aquesta setmana m'ha passat una cosa que no m'havia passat mai: quan tenia l'article escrit m'he adonat que no tenia el text de la cançó, i no l'he trobat per enlloc. Direu que el podria haver buscat abans de posar-m'hi, i direu bé, però m'hi vaig confiar. Nota mental: no començar un article abans de tenir el poema. La qüestió és que sense poema no hi ha publicació, i aquí em teniu, desant l'article frustrat i preguntant-me: "I ara, què faig?".

L'any 2020 havia de ser recordat pels aficionats a la música com l'any de celebració del 250è aniversari del naixement de Beethoven. Qui ens havia de dir a primers d'any, quan discutíem si la música del compositor havia de ser o no tan present a les temporades dels auditoris, que acabaríem recordant el 2020 com l'any en què els auditoris van tancar.

Les modes van i vénen, els gustos canvien i això aplica a moltes coses: a la roba, als restaurants o (ai las!) al lied. Un bon exemple de lied que un dia va estar molt de moda i avui gairebé desconegut és Lob der Tränen[Elogi de les llàgrimes]. Es creu que Franz Schubert el va compondre durant la primera meitat del 1818 i es va editar el 1822; pertany, per tant, a les poques obres (aproximadament un centenar) que es van publicar en vida seva.

Un noi i una noia seuen a la vora d'un rierol, en silenci. Hi contemplen el seu reflex, amb la lluna i els estels com a testimonis. Quina escena tan idíl·lica, oi? Tot d'una la noia diu: “Sembla que ha de ploure. Me'n vaig a casa!”. Hi ha alguna cosa que no va a l'hora, en aquesta història. Parlem de Tränenregen, un dels lieder de La bella molinera i, com bé sabem, hi ha unes quantes coses que no van a l'hora, en aquest cicle.

No sé si us hi heu trobat, però quan obres un blog, busques informació per situar-te i llegeixes els consells que els blogaires més experimentats comparteixen a la xarxa, un dels més repetits és fer llistes: "els deu millors....", "cinc idees per a...", "vint coses que...", etc. És cert que les llistes funcionen bé en general però, en el cas de Liederabend, no acabava de veure-ho clar. Els cinc millors cantants de lied? (quina mandra!) Les deu millors cançons? (si us plau, no m'ho feu això!)...