Buch der Lieder (I)

Quines són les obres literàries amb més presència en el lied? Diria, sense dubtar ho gaire, que Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, de Goethe, i Buch der Lieder, de Heine. Per la quantitat de lieder escrits a partir dels seus poemes, per la qualitat de molts d'ells i pel gran nom de compositors que s'hi han inspirat des de la seva publicació fins avui. De l'obra de Goethe n'hem parlat a bastament, però la de Heine la vaig mencionant quan toca i prou; per això, l'última vegada que la vam tenir per aquí, fa unes setmanes, vaig pensar a dedicar-hi un article.

El mateix nom de la col·lecció, Buch der Lieder [Llibre de les cançons] sembla una invitació a convertir-lo en música. No era inhabitual que les paraules lied [cançó] i gedicht [poema] es fessin servir com a sinònims a l'època; però ja sabem que els sinònims no ho són gairebé mai al 100 %, hi ha matissos que als que no parlem la llengua se'ns escapen. En aquest cas, diria que quan Heine fa servir el terme lied, com quan el fa servir el seu amic Wilhelm Müller, s'està referint a una mena de poesia que s'inclina cap a un esperit popular; pel contingut, pel llenguatge o per l'estructura; són poemes que podrien fàcilment ser cantats, fos o no aquesta la intenció final del poeta. Per posar un contraexemple, no diria mai dels pocs poemes de Schiller que conec que són lieder. Com us dic, és una qüestió de matissos que no puc acabar de copsar.

En qualsevol cas, aquest és el títol que va triar Heinrich Heine, Buch der Lieder. La primera edició es va publicar el 1827, a Hamburg. Segons explicava el poeta en una carta, alguns amics li havien recomanat que reunís la seva obra poètica en un sol volum, segurs que això faria augmentar un prestigi que llavors, quan tenia trenta anys, ja era considerable (és fàcil situar Heine temporalment amb referents liederístics: va nèixer el 1797, com Schubert, i va morir el 1856, com Schumann). Excepte un grapat, els poemes inclosos en el recull ja s'havien publicat en diferents volums, i alguns també en diaris i revistes, que tenien un abast més gran. La publicació de la col·lecció va tenir un gran èxit, com havien predit els amics del poeta; el 1837 se'n va fer la segona edició (quan ja feia anys que Heine vivia exiliat a París), el 1839 la tercera, el 1841 la quarta, i el 1844 la cinquena i última en vida seva. No va ser fins a aquell any que va publicar un nou volum de poesia, Neue Gedichte.

Els dos-cents trenta-set poemes es reparteixen en cinc parts que coincideixen amb les col·leccions ja publicades; algunes d'aquestes, a més, es divideixen en més d'un cicle, i dins d'un cicle també trobem de vegades poemes que tenen diverses parts. L'estructura la tenim a continuació, i aquest és l'enllaç al Buch der Lieder al web de la Universitat de Mainz:

La major part dels lieder compostos amb poemes de Heine ho són amb poemes del Buch der Lieder; fins a on l'historial de Liederabend pugui ser representatiu, només cinc dels trenta que hem escoltat pertanyen a altres col·leccions de poemes. Dintre del Buch der Lieder, la distribució de les cançons no és uniforme, la majoria pertany a les tres primeres parts. Per una banda, és lògic, perquè les dues últimes només sumen, en total, trenta poemes, però em crida l'atenció que gairebé cap dels compositors habituals s'hi hagin aturat.

Dir Heine és dir Schumann. El compositor va musicar tots els Lieder, la segona part de Junge Leiden en el seu Liederkreis, op. 24; per al Dichterliebe va triar vint poemes del Lyrisches Intermezzo (dels vint lieder va descartar-ne quatre a l'edició del cicle). A banda d'aquestes dues obres, va compondre altres lieder a partir de poemes de Romanzen, Die Heimkehr i el mateix Lyrisches Intermezzo. Abans de Schumann, però, va haver-hi Schubert, que va triar els sis poemes de Heine que va musicar, tots inclosos a l'Schwanengesang, entre els noranta-tres de Die Heimkehr. La resta de compositors, si més no els més representatius, van triar sobretot poemes de la segona i tercera part. A tall de resum, i per anar acabant, faig la llista dels lieder amb poemes del Buch der Lieder que hem escoltat fins ara (és a dir, que la llista s'anirà desactualitzant a mida que passi el temps).

El lied d'avui també serà d'aquesta col·lecció, és clar; una tercera versió d'Ich stand gelehnet an den Mast, la de Hans Pfitzner, amb un caràcter molt diferent de les dels germans Mendelssohn. Wasserfahrt estarà interpretada per Matthias Goerne i Seong-Jin Cho.

I la setmana vinent, la segona part d'aquest article, una mena de corol·lari.