Anunci guardat amb èxit

Publicat el 25 Març 2015

Cançó de la setmana: Cradle Song for Eleanor (B. Britten) - I. Bostridge, G. Johnson

 

The Corn Poppy, el quadre que il·lustra aquesta entrada, és un oli del pintor neerlandès Kees Van Dongen, de 1919. No és gaire gran, aproximadament 54 x 46 cm, i forma part de la col·lecció permanent del Museu de Belles Arts de Houston. Un amic va haver de viatjar sovint a aquesta ciutat durant una temporada i es va enamorar d'aquests ulls tan grossos i aquesta expressió innocent. Jo només conec el quadre a través de reproduccions però el meu amic va fer que me n'enamorés també, era el nostre quadre. No us passa que amb els amics compartiu l'afició per una pel·lícula, una cançó, un quadre, i cada cop que els veieu o sentiu penseu en ells?

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 18 Març 2015

Cançó de la setmana: Жук (Zhuk) (Modest Mússorgski) - E. Söderström, V. Ashkenazy

 

Gràcies a les pruneres que floreixen als carrers de Barcelona, un escarabat que vaig veure fa uns dies, el Toni Soler i el Josep Maria Espinàs avui recuperem la sèrie de cançons amb cuques que havia estat hivernant.

Fa un temps vam presentar Детская (Detskaja, La cambra dels nens), un cicle de set cançons de Modest Mússorgski amb textos del compositor que descriu diferents escenes infantils. Com comentava en aquella primera entrada, són les criatures qui ens expliquen les seves coses; nosaltres, els oients, treiem el cap a la cambra dels nens i els observem. Llavors vam parlar de la segona cançó del cicle, В углу (V uglu, Al racó), on érem testimonis de la dida renyant el nen per una malifeta i el nen declarant-se innocent; com que acusar [...]

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 11 Març 2015

Cançó de la setmana: Der Tamboursg'sell (G. Mahler) - T. Quasthoff, C. Abbado (director)

 

Tinc a Mahler abandonat, com ha pogut passar gairebé un any des de la seva última cançó al blog? És com aquells amics que un dia t'adones que fa molt de temps que no hi has parlat i corres a trucar-los; quan em vaig adonar de l'absència de Mahler vaig córrer a triar un lied seu i el primer que es va presentar voluntari va ser Der Tamboursg'sell (El timbaler). Confesso que em va fer enrera una cançó tan dura però el timbaler va insistir així que...

Der Tamboursg'sell és l'últim lied que Mahler va escriure amb un text de Des Knaben Wunderhorn, l'estiu de 1901, i està escrita originalment amb acompanyament orquestral. El que hi sentim és esfereïdor: el camí [...]

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 04 Març 2015

Cançons de la setmana: Rêvons, c'est l'heure (J. Massenet ) - F. Lott, A. Murray, G. Johnson; La lune blanche (G. Fauré) - C. Maltman, G. Johnson; L'heure exquise (R. Hahn) - S. Graham, R. Vignoles

 

La setmana passada escoltàvem Chanson triste d'Henri Duparc, una mélodie de la primera època d'aquest gènere, que va començar pels volts de 1870. Però, què hi havia, a França, abans de la mélodie? O no hi havia cap gènere de cançó? Sí que n'hi havia: el romance.

Situem-nos a mitjans del segle XVIII. A la cort francesa es cantaven cançons inspirades en antigues llegendes, o amb històries pastorals o sentimentals que imitaven l'estil poètic antic, anomenades romances. Els textos eren senzills i les músiques també ho eren per tal que estiguessin a l'abast de qualsevol intèrpret; a diferència del lied clàssic que naixia a la mateixa època a Alemanya, però, el romance no tenia cap vinculació amb la música [...]

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 25 Febrer 2015

Cançó de la setmana: Chanson triste (H. Duparc) - J. Kaufmann, H. Deutsch

 

Quan una cançó em ronda pel cap durant setmanes inevitablement acabo compartint-la aquí al blog i Chanson triste, d'Henri Duparc, porta molt de temps demanant el seu torn. Revisant les entrades anteriors dedicades a Duparc m'he adonat que amb prou feines si us havia parlat d'aquest compositor, un dels més interpretats als recitals. Potser us heu adonat que en els blocs de quatre o sis cançons que se'n solen cantar sempre van rodant les mateixes; de vegades, amb altres compositors, això passa perquè se solen interpretar les més populars però en aquest cas no és així; és, senzillament, perquè no en té més. El catàleg d'Henri Duparc el formen exactament disset cançons, una de les quals és un duo i per tant difícilment s'interpreta. Sorprenent, oi?

Llegeix més …